EL NEN QUE HO VOLIA TOT (poder)

els nens teniu un poder fantàstic, sabeu exigir amb totes les vostres forces alló que voleu i segur que aquest nen, que segur què era molt intel.ligent reclamaria amb intensitat, no tot, si no alló que realment li feia feliç

un petonet

Hola!

Jo sóc la nena que ho vol tot, i per això m'ha agradat molt el teu conte. Hjehejeh...

Val, val, d'acord! No sóc cap nena però sí que vull moltes coses.

Aquest conte teu m'ha agradat perquè ens fa veure que no sempre es poden tenir totes les coses que un vol, oi? I que, per altra banda, que les coses no s'obtenen així com així, sinó que t'has d'esforçar per aconseguir-les.

Diferent seria si fóssim bruixes o en coneguéssim una, de bruixa. I ara que parlo de bruixes, saps?, avui he dormit fatal. He somiat amb la bruixa de les tres bessones. No, no, no faig broma: de debò. I ostres... hejeheje... quin cangueli m'ha fet passar.

Es veu que la bruixa estava amagada dins un paquet, una mena de bossa de paper d'aquestes que et donen a les botigues quan vas a comprar. I jo sabia que hi era. I hi havia una nena petita, a qui se suposa que coneixia però que ara que estic desperta no identifico, no sé qui podia ser. I resulta que la nena també sabia que dins la bossa hi havia una bruixa.

Doncs bé... de cop i volta jo decideixo mirar dins la bossa i sento una veueta que em diu: "encara sóc aquí, sí". I jo faig una cara d'estar cagada de por que no vegis, i la nena, tota tranquil·la i somrient, em pregunta: "que hi és, la bruixa?" Com si li fes il·lusió! No et fot!

En aquest moment m'he despertat. He anat al lavabo. He tornat al llit. I aleshores tot era tenir la bruixa al cap i no me la treia del pensament. A més, no deixava de pensar: "ostres! com que la bruixa és petitona, encara se'm colarà des del terra cap a dins el llit, ficant-se entre els llençols"

I a partir d'aquí, adormir-me de nou, ha estat dificilíssim! Quin cangueli! Ja sentia la bruixa pujant pels llençols!

Hjehejeh...

Bé... vaig a veure si desfaig el llit. Potser s'hi ha quedat dormint!

Un petonet,

LLIBRE

PS.- I escriu algun altre relat, que ara ja no en tinc cap per comentar-te!

segueix escrivint que ho fas molt bé

M'agraden molt els teus relats. No deixis d'escriure mai, saps que aquí sempre hi tindràs una lectora que no es cansarà mai de llegir-te. Ànims.

Un petó molt fort...

Veig que tens a qui semblar-te...
M'agrada la teva història doncs jo també ho volia tot, però com tu dius, els nens de la classe més llestos no són aquests a qui se'ls ha de fer els deures, sinó els que els han après a fer-los sols.
Continua escrivint que nosaltres et continuarem llegint.
Petonets

molt bé, ... estic impressionat veient com inicies el teu camí a relats, ... us felicito joveneta!

mmm, ... jo de petit també ho volia tot, ... i ara que ja no ho sóc tant, ... també!!!

felicitats güitxi, ... espero poder continuar llegint els teus relats, ...

OhCapità.

m'agrada molt la imaginació que tens per inventar històries sense cap ni peus... i és que són així, com tu, a raig... imprevissibles...

em fa molta il.lusió compartir amb tu aquest espai i espero que segueixis escrivint moltíssim i els vagis penjant a relats

un petó molt gran