El temps

El temps...el temps passa ràpid, el que ara estàs vivint en qüestió de milesimes de segons pansa a ser tan solament un instant de l'ahir, el temps s'escorra entre els meus dits com si fos sorra de platja, com si fos aigua d'un riu, com si fos un llampec que va a parar en el mar, com si fos un parpelleig d'ulls, com si fos un raig de sol...

Passen els segons, els minuts, les hores i sense adonar-me la meva infància i amb ella la meva inocència es va perdent donant pas a una nova Sara, una Sara per conèixer, una Sara per descobrir...


Els bons moments passen tan de pressa que aquests records impregnats de felicitat s'escapen fora del nostre abast, s'escapoleixen, a l'igual q el nostre temps...i solament podem recordar-los per a tornar a viure aquests moments tan especials que vas viure i ara et sembla tan llunyà...

Quantes persones estaran pensant en mi? Qui em recorda, o em troba a faltar? A quanta gent li he fet passar bons moments? Qui ha plorat per mi? Qui recorda cada instant q al seu costat vam formar?

Són preguntes que em faig, i que segur es faran les persones que tinc el plaer de conèixer i esto,ar, que estan en el meu cor, sense saber que jo sóc una d aquestes persones que donen resposta a les seves preguntes...

Compartir...quina gran paraula!No parlo de coses materials, parlo de moments, sensacions, sentiments...Saber fer sentir als demés el que sents, és el major do que pot posseir una persona, perquè si no comparteixes tot això, sembla q no ho hagis viscut, si no que és fruit de la teva imaginació...

M'agradaria que existissin rellotges sense agulles que donessin cabuda als moments sublims, on l'espera no existís, ni les presses; on res de lo bo es quedés per fer, ni dir; on el més bell romangués suspès en l'instant etern; on es pogués retrocedir i esborrar l'equivocat i trist...