Cercador

Llista categories

El temps no té preu

Un relat de: angie

La Sheila havia portat al Josep a un destartalat meublé de l'Arc del Remei, on ja la coneixien. Una vegada a la cambra, en Josep s'adonà que no era la sensualitat desbocada de la prostituta el que l'havia dut, de nou, a aquell tronat dormitori, sinó la necessitat de companyia. Sempre estava voltat de gent, coses de la feina, però se sentia sol, cada cop més. Ella també necessitava la calor humana i l'oferia on podia, al llit. Per això no va voler que li pagués res per l'estona que estarien junts. Mai li reclamava res.
En Josep mirà com aquell magnífic cos que tantes vegades havia vist en actituds seductores més o menys sinceres, es despullava ajudat pel seu atractiu. La Sheila era una joveneta de pell de préssec, de sines blanques i tèbies i amb una mirada del tot oriental. Ell se sentia com el seu xeic i tenia en ella el seu conseller més fiable. Empès pel que la visió l'oferia, ell també es tragué la roba, començava a suar neguit... No tenia gaire temps. Un clau ràpid i cap a casa. Ella fingí l'orgasme alhora que sonava el busca de l'home, allà als pantalons.
- Haig de marxar, ho sento, em reclamen de la clínica - digué mentre es gratava el cap.

Ella no va contestar i ell mirant-la tendrament marxà. Sortí del Casc Antic mentre la nit tibava el cel i el dit d'en Cristòfol Colom li assenyalava l'esquena. Però no se la podia treure del cap. Per alguna estranya raó, enyorava cadascuna de les converses que compartien, cada moment apassionat i fins i tot cada fracàs, dels que n'era coneixedor. Però ella mai el decebia, les presses no eren motiu per dir-li mai que no.

Comentaris

Afegir comentari

Una curiositat com una altra[Ofensiu]
qwark | 07-09-2006
El dit de Colom senyala cap a un tros de mar que hi ha entre l'edifici d'Hisenda i el Maremàgnum. És una cosa que em sobta perquè sempre he sentit a dir que assenyalava cap a Amèrica. Bé, no m'entretinc més parlant d'aquest monument que en el teu relat no té sinó funcions decoratives.

El relat el veig com una mirada tendra, descarregada de moralismes innecessaris, cap al laberíntic món de la prostitució. Són necessitats de primer ordre les que empenyen a les persones a entrar-hi però hi ha un ventall de matisos que es poden explorar. Les motivacions són, per si soles, suficients per construir un relat al voltant.

Es podria aprofundir més en la teva història. Dues ànimes que han trobat una connexió, que han establert una amistat a partir del sexe. Cercant comprensió en el llenguatge dels seus cossos.

Ah, per cert: feliç segon any a RC!
un relat...[Ofensiu]
Capdelin | 06-09-2006
psicològic, ple de tendresa, atapeït de batecs i sentiments ocults on hi respira el pulmó feble de la gent que contra rellotge cerca un racó de temps per respirar l'ànima.
tens una mà genial per descriure i fer esborronar la pell ams relats... senzills i profunds.
Una abraçada!
el temps no es esclau[Ofensiu]
Guspira | 03-09-2006
La cambra de la sheila, l'etern refugi contra la soledat, els moments que donen sentit a tot i que ajuden a carregar amb la rutina diària. Que be que ho expliques tot plegat amb unes poques linies. Molt be!

Una abraçada

GuSPIRA
Poses[Ofensiu]
gypsy | 02-09-2006 | Valoració: 10

sobre el paper aquestes relacions esporàdiques i fas palès que són plenes de continguts i subtilitats que sovint passen desapercebudes, vistes de fora estan. Sovint es creu que són relacions banals i buides i molts cops deuen donar sentit i tendresa a moltes vides i ànimes solitàries.

M'ha agradat molt la forma com ho descrius i la bellesa petita i quotidiana amb que ho embolcalles.

Una abraçada ben forta.

gypsy

Valoració mitja: 10

l´Autor

angie

199 Relats

1457 Comentaris

277068 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Afegir a preferits

Biografia:

Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.

El meu correu :angels_torres2@hotmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >