Cercador
El tacte de l'absència
Un relat de: betixeliDes de la solitud t'escric,
ara que la casa dorm,
immersa en l'hora passada,
intentant sortir de l'oblit.
Deixant que els meus dits reprodueixin
tot allò que amb tu havien après,
m'encongeixo i em desagrado,
i tot plegat no condueix a res.
Sense tu, no hi sóc.
Sense mi, no hi ets.
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
90961 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten