El tacte de l'absència

Un relat de: betixeli

Des de la solitud t'escric,
ara que la casa dorm,
immersa en l'hora passada,
intentant sortir de l'oblit.

Deixant que els meus dits reprodueixin
tot allò que amb tu havien après,
m'encongeixo i em desagrado,
i tot plegat no condueix a res.

Sense tu, no hi sóc.
Sense mi, no hi ets.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

90961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.