El somriure del Tarlà.

Un relat de: Anna Rispau
Fa uns dies estava ingressada en una clínica de Girona, el dia abans m’havien operat i tot havia anat bé, però els meus ànims anaven enfilats al tren de la muntanya russa i quan vaig notar que em desfaria en llàgrimes, vaig convèncer a la meva mare i al meu germà que podien sortir a dinar fora ben tranquils, que jo estaria bé. Remugant, em van donar el llibre del meu amic Salvador ”Les grans epidèmies modernes” i van marxar.
Sabent que el xàfec de llàgrimes s’atansava, em vaig girar d’esquena a la porta i em vaig trobar al bell mig del tràngol.
De sobte, una veu suau em deia: ”Tant si el dia és fosc com si és clar, el teu somriure has d’encomanar”. Els sanglots es van aturar en sec, no havia sentit la porta i no reconeixia aquella veu. Em vaig girar però no vaig veure ningú. Em vaig tornar a girar i sentia rialles i esquellerincs que anaven d’una punta a l’altra de l’habitació i a cau d’orella, una veu em va dir: “Si em vols veure i saber perquè ric, eixuga’t les llàgrimes i somriu un xic”.
Així ho vaig fer i, quan vaig obrir els ulls, el somriure va esdevenir una ganyota al veure davant meu un homenet de no gaire més d’un pam, guarnit com un joglar, amb esquellerincs a les puntes del seu barret, que no parava de fer cabrioles aferrat a un triangle que tenen els llits dels malalts perquè els puguin mobilitzar. El feia servir de trapezi i, entre giragonses i rialles, amb gran gatzara repetia “Qui sóc???”
-Sshh! li feia jo, aquí no es pot fer fressa... Avia’m deixa’m pensar...Tu podries ser...,no pot ser que siguis... És clar!. Tu ets el Tarlà!!!
I tots dos vam esclafir a riure mentre aplaudíem.
-Ja ho he aconseguit: t’he arrencat un somriure!. Ara me’n vaig perquè hi ha molts cors que necessiten ser llaurats per la màgia d’un somriure.
-I si fem un pacte?. Queda’t una mica més i jo t’ajudaré a plantar somriures.
-De veritat?
I al fer jo que sí amb el cap, va seure a la barra del triangle. Li vaig dir que el coneixia perquè les meves cosines m’havien regalat un punt de llibre, que havia perdut, on explicava la seva llegenda, que, des del primer dia, em va captivar.
-Va, Tarlà, fes-me’n cinc cèntims...
-En un temps en què la pesta va fer que la por arrelés entre els gironins, un petit brot va afectar al carrer de l’Argenteria. Per evitar possibles contagis, el nostre carrer va ser posat en quarantena i tancat i barrat pels seus dos extrems amb una tanca feta de canyes, que també van posar a les portes i finestres. Ens vam quedar aïllats i els meus veïns defallien tristos i avorrits, així que em vaig vestir de bufó i feia cabrioles al mig del carrer com si fos un acròbata de circ. Vaig veure com la tristesa s’anava marcint i les cares s’il.luminaven, amb la rosada de somriures i rialles.
-I en agraïment, anys més tard es va fabricar un ninot que, penjat d'una barra giratòria de banda a banda del carrer de l’ Argenteria, imitava les teves giragonses.
-Sí, però també, “el Consell” em va preguntar si volia seguir treballant. Vindrien temps difícils i necessitaven gent que abrandés la guspira del somriure quan l’alegria esdevingués cendra. Vaig dir que sí, que comptessin amb mi. I em van fer així de petit perquè amb els meus salts em fos més fàcil arribar abans al costat de qui pateix. I per això he de marxar. M’ajudaràs?.
-I tant! t’aconseguiré el millor equip de sembradors de somriures.
Grimpant i giravoltant s’acostava a la finestra, mentre a mi, una dolça son se m’emportava. Abans de cloure els ulls vaig brindar un somriure i un gràcies al Tarlà, que m’enviava petons, em feia reverències i em deia adéu amb les mans.
Ja no recordo res més...

La mare em va explicar que quan van tornar em van trobar ben adormida amb un gran somriure i arrapada al llibre. Vaig mirar-lo i vaig veure com alguna cosa sobresortia. A l’ obrir-lo per aquell punt, vaig poder llegir:
“Dins del llistat de les pitjors epidèmies de la història té un lloc destacat la pesta...” i al mirar el punt de llibre, un calfred em va recórrer el cos: Era el que havia perdut, el de la llegenda del Tarlà!.

Ara que ja sóc a casa m’afanyo a escriure aquesta història perquè el Tarlà necessita que li donem un cop de mà.
Tan sols heu de repartir somriures i escampar-los arreu.
Amb aquest petit gest regalareu guspires de tendresa, espurnes d’esperança i brisalls de fermesa.
Recordeu sempre: ”Tant si el dia és fosc com si és clar, el teu somriure has d’encomanar”.

Comentaris

  • Hola Anna[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 11-02-2012 | Valoració: 10

    Ja havia llegit aquest conte fa temps, però ara veig que no et vaig deixar cap comentari (devia anar amb presses), així que te’l deixo ara.
    És un conte preciós: imaginatiu, tendre, esperançador i que, fins i tot, m’ha encomanat un somriure. De bon llegir per a grans i per a petits.
    Estic molt contenta de tenir el meu conte en el mateix llibre on hi ha “El somriure del Tralà” (encara no tinc el llibre; espero recollir-lo quan viatgi a Catalunya).
    Una abraçada plena de somriures,
    Shaudin

  • Té gran valor un somriure,[Ofensiu]
    allan lee | 11-12-2011

    una bona paraula, un gest de deferència. A voltes, ens n'oblidem, de tan saturats com vivim de tantes coses: informació, soroll, guanyar-nos la vida, sofrir preocupacions i penes...és bo- i essencial, diria- que una veu com la del Tarlà ens digui a cau d'orella el què sabem però havíem obviat: que només ens emportem a dins del cor les petites coses que no es poden tocar ni posseir, només es poden donar i rebre, com un regal de l'ànima. Preciós conte, benvolguda Anna. Una abraçada ben forta,

    Silvia

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • una bella metàfora[Ofensiu]
    Lavínia | 27-06-2011

    la del personatge del Tarlà, Anna. No saps com m'agradaria que tothom pogués veure el seu somrís de debò. No sóc de Girona, encara que hi vaig tot sovint, i en conec moltes rondalles, però aquesta no la coneixia i m'ha agradat perquè et fa veure el món positivament i això és meravellós.
    Gràcies per aquest relat.
    Un petó
    Lavínia

  • Preciós, Anna![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-06-2011

    Tinc la immensa sort de veure el somriure d'en Tarlà molt sovint. Només em cal fer unes passes i....... plas, màgia! Allà que me'l trobo! Ni la indecència del dolor que et mortifica, ni els dies i les nits en vetlla, ni les hores interminables en les quals la impotència es fa present poden davant la lluita ferma i constant del teu somriure.
    A través dels teus somriures regales amor, tendresa, coratge.
    Estic contentíssima, Anna, de que hagis escollit aquest personatge gironí com a exemple d'una actitud ben positiva davant la vida. I, una altra coseta: està molt ben escrit. Has transmès emoció, sensibilitat de forma ben planera i senzilla. Tal com ets tu.
    Petonets que no poden baixar rodolant perquè sóc a BCN però sí que arribaran volant!

    Mercè

  • onatge | 16-06-2011 | Valoració: 10

    XXXXL...

    Des del far una abraçada amb somriure.
    onatge

  • mar - montse assens | 16-06-2011 | Valoració: 10

    M'agrada moltíssim el teu conte. Està ple de tendresa i de la màgia d'un somriure...

    Entre tu i jo... Celebro que siguis tan tossuda!!!
    un somriure i mil si cal

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-06-2011

    Molt bonic i ben real relat aquest, i ple de màgia que contagia somriures i alegria, un missatge ben positiu. No sé com t'ho empesques per treure aquests relats tan originals i tan simples a primera vista, però que arriben a tocar la fibra amb tant d'encert.

    Una abraçada


    Ferran

  • Missatge rebut[Ofensiu]
    nuriagau | 15-06-2011

    Un bonic conte que fa aparèixer la màgia en una situació poc agradable i molt difícil. Aconseguir que un nen hospitalitzat somrigui és un bon objectiu i que, a més a més, es plantegi encomanar quests somriures és ja una tasca exemplar.
    Un bon personatge, aquest Tarlà, ja aniria bé que existís a la realitat.

    Celebro participar amb tu al Concurs de Contes Infantils d'ARC.

    Núria

  • Felicitat[Ofensiu]
    Gemma C.O. | 15-06-2011 | Valoració: 6

    Et felicito anna, és un conte molt "real". És ben cert que ens fan falta molts somriures i que aquets ens podem ajudar molt. Quan el tornis a veure, dona-l'hi records de part meva i digue-li que en vingui a veure més sobint. Un somriure per tu.

  • Així m'agrada, Anna![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-06-2011 | Valoració: 10

    No saps com t'admiro ! Que el somriure del Tarlà t'acompanyi sempre per difícils que siguin les circumstàncies !
    Un conte preciós i que dóna molt que pensar.
    Quan el tornis a veure demana-li un munt d'abraçades que li he donat per a tu.

    Nonna

Valoració mitja: 9.2

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: