LLÀGRIMES DE ROSADA (Haikús)

Un relat de: Anna Rispau
La primavera
desvetlla amb esguard mústic.
Reneix la saba.

Flors de cirerer.
Amb guspires de l’ocàs
l’arbre es dessagna.

Parpelles closes
de tulipes daurades.
Llàgrimes de sol.

Flaire de lilàs.
Xàldigues d’amestistes.
Despunta l’alba.

Rogencs gallarets
esclaten entre arínjols.
Ales de seda.

Comentaris

  • L'aire es fa de seda...[Ofensiu]
    onatge | 12-05-2011 | Valoració: 10

    Sort que no et vas fes Roca...
    I amb un maridatge entre les teves paraules i alguna de meva...

    L’aire es fa de seda
    i les paraules
    com gavines
    volen fins la cala.
    Ens retrobem
    amb el flaire dels lilàs
    fins que la lluna
    es vesteix el collaret.
    Amb les parpelles closes
    bressolem somnis.
    Cap flor de cirerer
    no supera el teu encant.
    Amb la primavera
    gaudim de la
    llibertat del poema,
    esdevenim metàfora
    a la platja
    de les arribades...

    Des del far una abraçada.
    onatge

  • Què bé [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-05-2011 | Valoració: 10

    tornar-te a veure per aquí, Anna i amb uns haikús tan espectaculars !
    Gràcies a tu estic aprenent paraules noves. Em fa molta falta enriquir el meu vocabulari.
    Espero que la teva salut hagi millorat molt i ens permeti gaudir, un cop més,
    de la teva obra.
    Una abraçada molt carinyosa i plena d'admiració.

    Nonna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: