El sentit de la barbàrie

La mort és mort, i no sap res de pàtries, ni de déus.
El dolor no entén de retòriques, ni comprèn els lemes.
Només coneix el buit i la rauxa.
La sang, que és igual de vermella en tots els homes i les dones de la Terra, raja de les mateixes ferides que ens fereixen a tots per igual.
Que a tots ens fan víctimes.
L'assassinat i la violència no parlen cap idioma, ni segueixen cap dogma, només són parts de la mateixa bogeria, de la mateixa tirania.
Del fonamentalisme sense distinció.
Cap plor de cap nen, de cap home, de cap dona, cap crit desesperat entén de conflictes internacionals, ni de discussions territorials, ni de litres de petroli, ni de sorra de desert.
Els plors només entenen d'absència, d'impotència, de silencis i de crueltats.
Ningú comprèn ni te resposta a les preguntes que els ulls d'un mort li formulen al no res.
Ningú comprèn el sentit de la barbàrie.