El preu de la vida

- Venen amb alguna idea?
- A veure si poguéssim mirar el catàleg... - començà ella.
- Faltaria més! - exclamà el venedor, fent ostentació del seu amplíssim somrís - Mirin, aquests són els models estandarditzats d'última generació. Perquè vostès volien un model estandarditzat, no és així? Jo és el que dic, per aconseguir-ne un de corrent, només caldria...
- Ni se li acudeixi!- protestà l'home tot indignat - Nosaltres no som d'aquesta classe de gent!
- N'estic segur. I per tant, no voldrien estar al mateix nivell que aquells pervertits.
- De cap manera! - confirmà ell.
- Aleshores, facin-me cas. Les bones famílies destaquen pels seus models d'alta gamma. Aquests són els últims que han sortit. S'estan venent molt bé i és lògic: la qualitat és extraordinària.
- Aquest és prou mono! - interrompé la senyora, assenyalant-ne un.
- Bé, precisament aquest no és recomanable si fan vida d'exterior - com m'ha semblat comprendre que fan -. Massa blanc, ja saben, la capa d'ozó. Però si pensessin en un ambient d'interior, és una ganga.
- Clar. És més barat perquè té tara - protestà l'home, que encara estava indignat perquè li havien insinuat que era un pervertit i ara el tractaven de pallús - Ni parlar-ne. En volem un que estigui en bones condicions, que ens duri molts anys.
- Observo que són uns clients exigents. Sembla que estan interessats en una mena de tot terreny, que sigui a la vegada estèticament impecable i de màxima fiabilitat. A la pàgina següent tenim una sèrie de models que acompleixen aquests requisits. Que els hi sembla?
- No estan malament - feu ella, amb recança, doncs trobava que no feien tant de goig com aquell que era massa blanc.
- I aquests no tenen tares? - preguntà l'home amb desconfiança.
- Tenen una fiabilitat del 99,5% - contestà amb veu ferma el venedor, ple d'orgull.
- Els trobo sosets - s'atreví a dir la dona, amb to desencantat - No tenen res amb més personalitat?
- I és clar que sí. Mirin, és aquí: Gamma "Carisma".
- Caríssima? - interrompé l'home, escandalitzat pels preus que veia.
- Són models basats en grans personatges del segle XX. És pràcticament una edició per a col·leccionistes. És història viva i glamour en estat pur.
- Aquest més barat, també té tara? - l'home començava a inquietar-se en veure que les seves exigències estaven elevant el preu fins a nivells perillosos- També es crema?
- Bé, el cas és que pot perdre el color i...ehem... es podria considerar que es crema, no estrictament però... Què els hi sembla aquest altre?
- "Model Elvis" - llegí la senyora en veu alta - és bufó. Qui era aquest Elvis?
- Feia pel·lícules, cantava, ballava.... Segur que no el coneixen?
- Un actor! - els ulls de la senyora s'il·luminaren de tal manera que el venedor va entendre que la venda ja estava tancada.
- I, d'això - comentà nerviós l'home, posant en tela de judici els valors morals que abans havia defensat amb virulència - Aquest preu el podríem amortitzar en un futur amb la cria?
- Joan! - exclamà ella avergonyida.
- Bé - contestà el venedor intentant reprimir les ganes de riure - De fet sí que està dotat per la cria, però el seu valor afegit resideix en el fenotip i no pas en el genotip. Per tant, la possible descendència - atzarosa, per dir-ho d'alguna manera - no tindria un fenotip idèntic i, potser ni tan sols similar. Val a dir que a Genomics actuem segons la Constitució Europea, que prohibeix l'eugenèsia. Així que, a efectes globals, no estem millorant la raça; no introduïm millores a llarg termini. En resum - va fer el venedor en consultar les cares d'estranyesa dels seus clients en front de les seves explicacions tècniques - que no en traurien diners. En cas contrari, de que viuríem nosaltres? Ja, ja , ja.
- I encara que no serveixi de res, no podrien fer-li més gran el...
- Maria! - digué en Joan, sobresaltat, vermell com un tomàquet.
- Sí, és clar. Es poden fer tantes modificacions com vulguin, però han de tenir en compte que el preu també va pujant. Això sí, sempre queda millor que tenir el model "pelat", per dir-ho d'alguna manera.
- Maria, que això ja comença a sortir-se del pressupost...
- Si ho desitgen, tenim un pla de finançament totalment novedós. Tenen algun pis en propietat?
- Sí, precisament ahir vam acabar de pagar la hipoteca a trenta anys - va respondre de seguida la Maria, intentant convèncer al venedor que estaven capacitats per comprar el model Elvis (i fer-li alguns retocs).
- N'estaran orgullosos! No hi ha gaires parelles que acabin de pagar la hipoteca abans dels seixanta - el venedor va observar que en Joan l'anava a corregir, però la Maria li va fer el típic gest de "Calla, estaquirot! Que en feia de temps que no em prenien per una joveneta" - Perfecte. Aleshores, Genomics els hi ofereix la possibilitat de finançar el seu fill amb una Tarifa Plana, que inclou absolutament totes les despeses: menjar, roba de marca, educació en el nostre centre d'educació d'alt rendiment (en aquest cas per a futurs cantants), assegurança contra accidents (perquè malalties no n'ha de tenir fins als 40 anys, on potser serà vulnerable a la grip durant 3 mesos). Pensin que a partir dels 25 anys, podrà començar a treballar i en poc més de 5 anys ja hauran recuperat la inversió. A partir d'aquí, tot beneficis - excepte el 5% de Royalties pertanyents a Genomics. Mirin, aquí tenim un gràfic amb la rendibilitat.
- Tot això guanyaríem? - va fer en Joan, incrèdul.
- Evidentment. Li garantim per contracte.
- D'acord - van dir tots dos, mirant-se amb convenciment - Ens el quedem!
- Me n'alegro. Han fet una bona compra. Ara els atendrà l'enginyer que s'encarregarà de la seva comanda, amb qui poden discutir les possibles modificacions del seu Elvis Genomics.
- Quina emoció! - exclamà ella - Ja tinc ganes de ser mare.
- Ha estat un plaer servir-los. Poden passar a recollir el seu Elvis Genomics d'aquí a nou mesos.