Cercador


Llista categories

El pirata Fetatrossos [Primer tros]

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

El pirata Fetatrossos estava cansat de la vida tan arrossegada que havia portat. S'estava rumiant jubilar-se. Tenia un bon racó que entre ell i el seu lloro no se l'acabarien mai i que els permetria de viure com a reis en un paradís fiscal.

La dificultat era que la seva fortuna estava enterrada a l'illa Ics i que necessitava ajut per desenterrar-la, portar-la fins a un vaixell i anar fins a les illes Paradisíaques -de les quals no donem noms per no donar pistes.

-Escolta, Xerrameca -digué amb veu de tro en Fetatrossos al seu lloro-. Fa dies que m'estic rumiant, i molt, si em jubilo o no. A tu, què et sembla?
-Brrr... Perr mi, jo estarria encantat -xisclà el lloro-. Estarria encantat i em podrria buscarr una llorra perr muntar un niuet.
-Bé, ara no és el moment de parlar de dones. Tu ja saps que tinc enterrat a l'illa Ics una petita fortuna que ens permetria d'anar tirant...
-Jo, brrr... mentrre tingui una mica de rrom, una mica d'aliment perr porrtarr-me al bec i una bona llorra perr...
-Vols callar d'una vegada! -cridà en Fetatrossos-. No em deixes pensar!
-És clarr, brrr... tu semprre pensant en tu. No penses mai en el teu pobrre llorro que es passa una vida de gos, de dia, i, de nit, la nit del llorro. Tu ja vas content, semprre d'un aborrdatge a un altrre. Sempre sentint trronarr els canons. Arra perdent una cama, arra un trros de bras, arra un ull... Semprre afanant trresorrs... I jo, què! Jo només perrdent plomes i patint del corr. Desprrés de cada combat, hala! a atiborrarr-me de rrom perr a recuperrar el ritme carrdíac.
-Potser sí que tens una mica de raó. Jo em diverteixo i tu... potser sí que tu pateixes...
-Que si pateixo!
-D'acord! D'acord! Però ara... tenim un problema.
-Quin prroblema? -preguntà en Xerrameca.
-El de desenterrar el tresor.
-Brrr... No crrec que costi gairre. Agafes uns quants aprre-nents de pirrata i ja et farran la feina.
-No et fot! I tant que faran la feina! Amb una mica de sort, em deixaran ben escurat. I en el pitjor del casos, em deixaran sense cap necessitat de res... Ho comprens, no?
-I tant! Brrr... Sóc llorro, perrò no sóc tonto. Vols dirr que et passarran a millorr vida.
-Hem de trobar una solució. Que sigui ràpida, fàcil i econòmica.
-Eurreka! Ja la tinc! -digué amb un punt de misteri a la seva veu en Xerrameca.
-Què és el que tens? -bramà en Fetatrossos.
-La solució... Brrr... als nostrres prroblemes.
-Au digues -cridà en Fetatrossos, una mica esperançat.
-Quants homes farran falta perr desenterrar el trresorr?
-Amb mitja dotzena ja n'hi ha prou!
-Doncs busques sis pirratas forrçuts i els oferreixes una bona quantitat de dinerrs perr colaborrar en...
-Això! Això mateix! A sobre, obre'ls els ulls. A veure què demanen per endavant...
-I arra! Els has de dirr que ja els pagarràs quan acabin la fei-na.
-Sí, home! Què més! Que vols que em liquidin així que desenterrin els cofres.
-No ho farran pas.
-I com n'estàs tan segur?
-Perrquè els has de dirr que els pagarràs quan acabin bé la feina. És a dirr quan desembarrquin el tresor a les illes Parradisíaques.
-I... -inquirí en Fetatrossos-, què passarà quan hauran desenterrat els tresors? Em faran a rodanxes?
-No, home, no! Mirra que n'ets, d'enze. Els has de dirr que vols ajuntarr les teves rriqueses de la illa Ics amb les que ja tens enterrades a les illes Parradisíaques.
-Però... si jo no tinc res a les illes Paradisíaques!
-Mirra que n'ets, de rruc! I ells què saben! Quan sentin a parrlarr de més dinerrs, la cobdícia els farrà trreballar amb més afany perr arrribarr més aviat a les illes Parradisíaques.
-Xerrameca... em sembla que ja et vaig entenent. Tu no ets un lloro qualsevol. Tu ets un lloro savi -digué, ple d'admiració, en Fetatrossos.

Continuaren parlant tota la nit...

-oOo-


Uns dies després en Fetatrossos ja s'havia posat d'acord amb sis pirates de confiança per anar a desenterrar els seus estalvis. Estalvis d'una vida de treball.

Els pirates de confiança eren:
Joan Silva, un pirata petit i rabassut, a qui anomenaven el "Llarg".
Tancredo Roca, un pirata gran i forçut, una mica parat, a qui anomenaven el "Totxo".
Guillem Carreras, un pirata àgil com ell sol, a qui anomenaven el "Galàpet".
Càndid Bonafé, un pirata que no havia acabat la carrera, a qui anomenaven "Repetidor".
Delfí Tonyina, un pirata una mica enze i bastant salvatge, a qui anomenaven el "Tauró".
Donat Regalat, un pirata a qui ningú volia, al qual anomenaven "Solitari".
Amb aquesta trepa, en Fetatrossos es disposava anar a recollir els seus estalvis.


Va arribar el gran dia. En Fetatrossos va llogar un vaixell petit i lleuger, però prou segur per transportar els seus tresors.

Quan van arribar a l'illa Ics, van fondejar i van desembarcar en Fetatrossos, en Joan Silva, en Tancredo Roca, en Guillem Carreras, en Delfí Tonyina i en Donat Regalat, carregats amb pics i pales, cordes i cabassos.

En Càndid Bonafé, es va quedar vigilant el vaixell, sota les ordres d'en Xerrameca.

Van caminar una bona estona. En Fetatrossos mirava el mapa que portava per no perdre's. Per fi van arribar a una esplanada enquadrada entre quatre palmeres. Al bell mig en Fetatrossos va manar de començar a cavar.

De primer anaven molt de pressa, però, a mida que avançaven, la terra era més dura i costava d'aprofundir.
En Fetatrossos, que s'ho mirava des de dalt, els va dir:
-Va, no defalliu! Només porteu dues hores i amb prou feines haveu cavat tres metres. Encara en falten tres més!
-Tu molt donar ordres però els que penquem som nosaltres -remugà el tap de bassa d'en "Llarg".
-Deixa de rondinar i cava! Esteu treballant per recollir els meus estalvis, dels quals us donaré una part sense que hagueu fet gran cosa -bramà en Fetatrossos.
-Quina has dit que serà, la nostra part? -preguntà en Delfí, que ja s'ha dit que era una mica curt.
-Dels sis cofres que hi ha, un serà per a vosaltres. No us podeu queixar pas. Un cofre per cavar una mica -ironitzà amb ràbia.
-Cadascú hauria d'emportar-se el que pogués carregar -rigué salvatgement en Tancredo, satisfet de la seva excessiva força.
-Tots anireu a parts iguals -rebramà en Fetatrossos-. Tots la mateixa part.
-En Càndid també tindrà la mateixa part? -preguntà en Guillem-. Ell no es cansa, ell no fa res. Nosaltres sí que suem la samarreta.
-Prou de tanta xerrameca! No acabarem mai, d'aquesta manera!
"No acabarem! No acabarem! Si tu només mires. Els que treballem som nosaltres" -pensà en Donat Regalat.


Dues hores més tard ja tenien els cofres al descobert. N'hi havia tres de molt grossos, un parell de bona mida i un de petit.
-Fetatrossos! -cridà el "Llarg" ja els tenim aquí, però a més d'estar ben tancats estan envoltats de cadenes.
-Molt bé! -digué en Fetatrossos mentre els tirava una corda-. Ara amarreu-ne un ben fort i jo ja el pujaré fins ací dalt.
-Vés amb compte! -protestà el Delfí Tonyina-. M'has tirat la corda al cap.
-No busquis excuses. Aixeca't i ajuda a lligar un cofre. Us podeu entrenar amb el més petit.
-Aquest no cal ni lligar-lo -rigué el Tancredo-. Te'l llenço com una pedra. Avia'm si l'agafes?

Dit i fet. En Tancredo llançà el cofre que arribà al seu destí sense cap dificultat.

-Molt bé. Però ja que ets tant valent, per què no ho proves amb un de més gran?

Fent grans esforços en Tancredo en va agafar un dels mitjans. Ho va intentar, però l'únic que va aconseguir fou perdre l'equilibri i caure sobre d'en Donat Regalat que va ser la riota dels seus companys.

-Compte, Tancredo -remugà en Guillem Carrera que havia saltat àgilment per no quedar sota d'en Donat.
-Ha, ha, ha! -rigué gustosament en Fetatrossos-. Ara pareu de fer tonteries i anem per feina. Lligueu-me els cofres un per un que ja els pujaré jo, tot sol, des d'aquí dalt.

Havien pujat els cofres mitjans i anaven a lligar el primer dels grossos quan el rabassut d'en "Llarg" va dir:

-Ep, nois! Pareu, pareu. Crec que algú de nosaltres hauria d'anar a fer companyia en Fetatrossos.
-Per què? -preguntà en Donat-. Que vols dir que té por d'estar sol?
-No siguis babau! -digué en Delfí tot donant-li un cop a l'esquena-. Aquest cofres pesen més i necessitarà ajut per hissar-los.
-No se m'havia ocorregut -contestà en Donat, aixecant-se de terra i fregant-se l'esquena adolorida.
-Pujo jo que sóc més àgil -corregué a dir en Guillem el "Galàpet".
-Pujarà en Tancredo que és el més fort -sentencià en Joan Silva, demostrant que era el més "Llarg".

Pujaren dos cofres grossos i, quan anaven a lligar el tercer, es tornà a sentir la veu d'en Joan Silva.

-Ep, nois! Pareu, pareu.

En Donat anava a fer un comentari, però veient de reüll en Delfí, s'abstingué prudentment.

-Què passa ara! Què vols? -s'impacientà en Delfí, i veient que en Donat no preguntava res li digué donant-li una plantofada-. I tu, calla!
"Si no he dit res" pensava en Donat mentre s'aixecava nova-ment i es tocava la galta, que tenia encesa com un tomàquet.
-A què ve aquesta conversa? -rugí en Fetatrossos-. Ja m'estic cansant d'esperar!
-Veuràs, Fetatrossos -aclarí sorneguerament-. Estem esperant que ens llencis una altra corda.
-Per què? Aquesta aguanta bé el pes del cofre.
-Si però és que l'últim cofre el pujarem entre tots des de dalt.
-Però... entre en Tancredo i jo ja hem pujat els altres dos...
-Mira, Fetatrossos, no es que sigui per desconfiança, no. Però tots estaríem més tranquils fora del forat. No fos cas que la terra escampada per aquí dalt ens caigués al damunt.
-I per què hauria de caure?
-No m'ho facis dir!

-oOo-




Fins aquí el primer tros del Pirata Fetatrossos

Si voleu saber com acaba, haureu de llegir el 2n tros

Si aconsegueixo entre 0 i 2 comentaris, potser penjaré a R.C. el 2n i
últim tros... Vosaltres mateixos!


Comentaris

Afegir comentari
  • "Enganxada" a la història![Ofensiu]
    Unaquimera | 21-01-2009 | Valoració: 10

    Ara sé on era a fortuna enterrada! Havia estudiat moltes vegades el mapa del tresor, i damunt l'illa ja veia jo que hi havia un parell de línies encreuades, però no imaginava que aquesta petitesa era la pista definitiva, el nom propi del lloc on m'esperava el cofre: l'illa Ics!

    Llàstima que m'he assabentat ara, quan aquesta trepa tan peculiar ja ha desenterrar els baguls...

    Posats a compartir secrets, et diré una cosa: molt d'home en aquesta primera part del relat, però com el lloro, cap altre mascla m'ha seduït!

    Ja que estic "enganxada" a la història, vaig a per la segona part...
    Fins ara mateix,
    Unaquimera

  • Una història de pirates divertidíssima.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-01-2009 | Valoració: 10

    M'encanta com esculls els noms dels personatges (ho fas sempre), m'encanta el lloro, m'encanta la futura llora i el pirata Fetatrossos. La conversa entre el pirata i el lloro és genial. Ara vaig de cap al segon tros.
    Molts petons

  • Un bon començament![Ofensiu]
    copernic | 14-01-2009



    Un bon començament, sí senyor! Ja m'has inoculat el virus de la intriga. Bones les referències, especialment la de'n John Silver, "El largo". Ben trenat el relat, amb molta ironia i actualitzant el clàssic. Espero la segona part amb interés. Salutacions

  • PRIMER TROS[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 13-01-2009 | Valoració: 10

    Aquí m'he quedat expectant, que els hi passara a la colla de "pillastres" dels pirates? quedaran tots esmicolats com el seu capità pirata? Crec que ni ha un ni els altres els hi pot anar bé, com diu el "dichu" castellà "La avaricia rompe el saco", segueixo...

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!

    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • JO HE FET EL DE SEMPRE...[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 09-01-2009

    Aquesta primera part ja la tinc impresa en paper i en un moment de relax la llegiré, suposo que en gaudiré com sempre i en acabar et poso nota i et "critico", vull dir, et comento. Una abraçada.

  • Ui, si et pensaves...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 07-01-2009 | Valoració: 10

    que et salvaries d'escriure la segona part, em penso que has calculat malament, Joan!
    L'he trobat molt divertit, com totes aquestes històries que escrius i que no tenen edat, que tenen encara la innocència i la ingenuitat de quan som nens i desitgem escoltar i llegir històries que ens parlin de mons fantàstics on tot és possible, fins i tot que els lloros parlin i hi hagin tresors enterrats a qualsevol illa.
    Com sempre et dic, trobo genials els teus diàlegs, que fan que els relats que escrius siguin àgils i engrescadors per a seguir llegint.
    Ja pots còrrer, eh? perquè em penso que els que hem llegit aquesta primera part estarem impacients fins que pengis el final de la història.
    Una abraçada!

  • Ves per on jo soc el tercer comentarista.[Ofensiu]
    JOANPG | 07-01-2009 | Valoració: 10

    Comença a esmolar els dits i escriure la continuació que al meu cor no li convé l'ansietat. Com tots els teus contes "infantils" traspua ironia, gràcia, humor sà, bons diàlegs, millors personatges, acurats malnoms, i una manera especial de dir les coses que et fà únic.
    Tens una imaginació prodigiosa i un relatar que enganxa del primer paràgraf al darrer. I el lloro impagable!

    No triguis a publicar el segón tros o hi haurà una persecució de lectors amics dels pirates que et tallaran a trosos. Aquesta vegada no et deixis prendre cap personatge pels teus nets o et segrestarem en xerrameca.
    T'avisa seriosament, posant-se l'ull de vidre, la cama de fusta i la dentadura postissa, el teu amic Joan.

  • m'ha agradat molt[Ofensiu]
    uanra | 07-01-2009

    Quan començaven a pujar els tresors, no ho entenia gaire.
    M'ha agrradat molt com parrlava el llorro Xerrameca!
    I llegiré la segona part.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182911 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >