El món és molt complex (III part)

El món és molt complex (III part)

Amb l'estona esmerçada per la Nuri a explicar al Miquel tota la història de la Manuela i la feinada que els hi restava per tal d’enllestir el nou butlletí, no pogueren acabar aquell dia tota la feina, i tingueren que ajornar-ho per a un altre cap de setmana. Com que al següent, els dos tenien compromisos, ho deixaren pel vinent. Aquesta vegada tocava quedar a casa del Miquel.
Quan la Nuri va arribar a cal Miquel, ell ja tenia acabat el dinar. Va cuinar un fricandó amb rossinyols que li va quedar de llepar-se els bigotis. Era un plat senzill, i que havia fet amb temps, a primera hora del matí, tal com recomana la Carme Ruscalleda. L'elecció del plat l'havia pres expressament el Miquel amb l'objectiu de tenir més temps i poder sentir el final de la història de la Manuela sense haver d'estar pendent de la cuina. La Nuri ja sabia que abans de res havia d'explicar-li tot el que restava de la història. S'assegueren doncs i davant d'una cervesa, unes galetes salades, unes olives i uns bocinets de pernil. La Nuri engegà altre cop la història.
-Jo,-començà a explicar la Nuri- quan vaig veure que la Manuela s'alçava el vestit i s'abaixava el tanga, em vaig esporuguir i només acabar de dir que volia que li mengés la xona, o la figa, no sé com s’ho va manegar, li vaig dir.
-Que n'ets de ximple, Manuela!-Ho vaig dir de debò molt emprenyada- No te n'adones que a part de a 6 anys de presó m'han condemnat a 5 anys més d'allunyament d'on vius ? I tu vens aquí a fer el pallasso...
Per sort ningú se'n va adonar de l’atzagaiada de la Manuela, ni va sentir els seus crits de meuca folla. En comprovar-ho, em vaig tranquil•litzar i vaig afegir
-El millor que pots fer és no tornar. Jo crec que abans d'un mes tindré el tercer grau i començaran a deixar-me sortir. Primer a la tarda, i després si tot va bé, als matins i fins i tot alguna cap de setmana sencer. El que podem fer es quedar a través de la Montse- La coneixes, oi?. És professora de l'escola de Turisme. De segon curs. Es molt bona amiga i em ve a veure sovint. Està en contacte amb la meva família. Si vols et dono el telèfon i la truques. Ella t'avisarà de quan podrem veure'ns. Per suposat clandestinament i sense que se n'assabenti ningú. Li demanaré si pot ser a ca seva. Viu sola. Ens podríem trobar allí de moment. Encara que t’haig de dir que després d'aquests cinc anys perduts aquí dins de la garjola, penso seriosament en un canvi de vida. Passa al temps i desitjaria ser mare. I això en aquesta societat que no admet el lesbianisme, comporta casar-se amb un home. També m'haig d'espavilar a trobar feina, com més aviat millor. Tothom diu que hi ha un boom econòmic ara. Potser tindré sort i em podré guanyar aviat la vida fora de l’ensenyament.
-La Manuela ja més calmada em mirava embadalida i abans de que ens cridessin que el temps de la visita estava apunt d'exhaurir-se, em va dir:
-Nuri: Tinc un dolor molt gran a dins per l'immens dany que t'he fet. Per la meva culpa has hagut d'estar tancada 5 anys. Quan penso que jo et vaig descobrir i delatar als fills de puta dels meus pares em vénen ganes d’estirar-me els cabells fins arrencar-me’ls..- De seguida, vaig veure que tot dient això les llàgrimes començaren a vessar del fons d'aquells ulls tan blaus i intensos. No hi hagué temps per a més, ja que una vigilant amb molt mala educació ens digué que el temps de la visita havia conclòs.
-A penes un mes més tard, vaig poder sortir per primera vegada. L'amiga Montse i els meus pares i germans m'esperaven a la sortida de la presó. Ens vam abraçar i jo vaig plorar una llarga estona, sobre tot abraçada a la Montse. Aquella tarda em van obsequiar amb un gran berenar en una granja. Vam fer un volt per uns grans magatzems i els meus pares em van voler comprar roba, sabates i una bossa de pell molt elegant. El temps s'escolà molt ràpid ja que la llibertat de l'ocell captiu durà molt poc fora de la gàbia... De seguida haguí de tornar a al presó. M'hi acompanyà la Montse amb cotxe. Abans d'acomiadar-me’n li vaig dir que m'agradaria que li digués a la Manuela de quedar una de les properes tardes. Ella per suposat acceptà oferir-nos la seva casa i el seu llit. El següent dia el vaig dedicar a la meva família. Em van visitar a casa cosins, tiets... La meva mare va preparar un bon tec de berenar-sopar per a tots, per tal de poder ser altre cop a la presó a les 9. Poc abans d'anar-me'n la Montse em va trucar per telèfon per confirmar-me que havia quedat l’endemà amb la Manuela. Em va dir que no havia estat fàcil ja que com que ara ella treballava en una agència de viatges, havia tingut que demanar permís per absentar-se tota la tarda.
L'endemà la Montse m'esperava a la sortida de la presó i em dugué amb el cotxe fins a casa seva. Després d’assegurar-nos que no ens seguia ningú, aparcàrem i vam pujar al seu pis. Allí em va fer un cafè i em va confirmar que la Manuela arribaria a les 4. Jo no m'havia arreglat gens ni mica i era conscient que no feia gens de goig. El primer any de presó amb la terrible depressió que vaig passar, m’havia fet perdre 20 quilos, i estant tancada no havia aconseguit recuperar, ni de bon tros, el meu pes. Tenia por que la Manuela no trobés excitant ni plaent el meu cos. A vegades m'havia mirat al mirall, i em veia unes natges molt petites i uns pits encara més escarransits i caiguts que abans. A l'esquena se'm marcaven les costelles i sota els ulls tenia unes bosses i unes ulleres excessives per a la meva edat. Tot pensant en això picà el timbre.
-Nuri. Vés a obrir la Manuela!- Em suggerí la Montse. Em vaig aixecar i molt frisosa, bategant-me el cor de valent, em vaig atansar a la porta del cancell. Vaig obrir i el cor em va fer un salt... vaig veure la Manuela. Venia preciosa, superelegant,vestida de vint-i-un botó. La cara i els ulls estaven pintats amb molt més de gust del que tenia 5 anys abans. La vaig abraçar amb totes les forces, i li vaig besar amb deler aquells llavis seus tan molsuts, intensament...i tota la cara. Ella m'estrenyia contra les seves poderoses mamelles. Així estiguérem plorant una bona estona. Per darrere sentírem la veu de la Montse.
-Bé. Ja tot ha passat. El malson s'ha acabat. Sabeu, què tinc pensat?. Són les quatre i us mereixeu estar soles una bona estona. Jo a més a més haig de donar dues classes aquesta tarda. Me'n vaig ara mateix i us deixo fer. Teniu tovalloles netes al bany. Jo torno a 2/4 de 8 amb menjar preparat i farem un bon àpat. Després t'acompanyo altre cop a la presó amb el cotxe.-En acabat de dir això, agafà l'abric, la bossa, uns llibres i se n'anà.
Després de més de 5 anys sense cap contacte sexual, havia arribat el moment de donar-li una alegria al cos. La Manuela em va dir que ella no havia tingut cap relació ja que havia decidit no tenir cap activitat eròtica des de llavors, Volia ser-me fidel fins que pogués altre cop gaudir de mi Només s'havia masturbat a vegades recordant-me intensament. Jo ni tan sols això, ja que la presó no és un lloc que t'animi massa en aquest sentit. A més a més jo tenia l'estigma d'haver estat condemnada per lesbiana i per corrompre menors, i les preses, tret d'excepcions, no em tractaven massa bé. Tot això féu que mantingués molt de temps un gran sentit de culpabilitat.
La Manuela m'agafà, em portà al bany i m'anà despullant mentre em besava tot el cos.
-Pobre Nuri.-em digué amb dolçor- Com se't nota el que has patit a la presó. Què prima que estàs!. Se't marquen les costelles i et surten moltíssim els ossos dels malucs.- Ella en canvi estava esplèndida amb un cos encara millor que cinc anys enrere. Tenia unes mamelles immenses, dretes, coronades per uns mugrons amb una aurèola potser de 8 centímetres de diàmetre i amb les puntes embotornades com si anessin a esclatar. Les anques eren precioses i el parrús indescriptible. Va agafar la maquina elèctrica que portava dins d'una petita bossa i va començar a depilar-me l'entrecuix i les aixelles.-
-Faig el que tu em vas ensenyar fa 5 anys- em digué mirant-me els ulls intensament-. Si ens hem de menjar bé les nostres patatetes, convé que no hi hagi cap pèl. No et sembla?.En acabat amb mi s'ho féu ella. Després m'ensabonà per davant i per darrere i em refregà a fons l'entrecuix amb l'esponja .
-Què Nuri. Es comença a despertar la teva xoneta?. Ella es rentà també a fons. Després
ens eixugarem, una a l'altra i amb l'assecador ens vam assecar els cabells. Ens pentinarem i perfumarem, i la Manuela passant-me el braç pel coll i les espatlles, em conduí a l'habitació que havia preparat la Montse, on hi havia un llit gran de matrimoni. Per tal d'evitar tacar la vànova i els llençols del llit amb els nostres fluids, la Manuela va col•locar la tovallola gran que no havíem fet servit. I a cau d'orella em digué:
- Comencem, Nuri ?. Aquesta vegada deixa'm que jo vagi davant.
Jo la vaig deixar fer. La sessió durà ben bé dues hores i no sé les vegades que vam arribar a l'orgasme totes dues juntes. Potser mai havia xisclat i gemegat tant de plaer. Després de besar-me intensament els llavis i d'estar una bona estona amb les llengües entortolligades, la Manuela em féu girar sobre el llit i començà molt suaument a petonejar-me darrere de les orelles, la nuca i anà baixant per l'espinada, la cintura i les natges. Allí es concentrà i besà aquells anques desenes de vegades tot dient-me.
-Nuri, Nuri, com t'he fet patir, com t'he fet patir...-Després em va fer girar altre cop sobre el llit. Em premé les galtes i després de besar-me intensament una vegada més als llavis i a les orelles, abaixà el cap fins al meu sexe acabat de depilar. Em va eixarrancar les cames i amb els dits m'obrí de bat a bat els llavis de la figa i comença a xuclar, a llepar i a prémer amb la punta de la llengua el clítoris. Ardentment. De seguida jo vaig protestar, ja que li vaig dir que ella també ho desitjava. Vam posar-nos a fer el 69. Primer amb La Manuela a baix i jo a sobre. Després vam anar girant i ens vam posar de costat. Vam acabar amb jo a sota i ella a dalt. Un cop acabat l'intens cunnilingus ens vam besar una llarga estona i vam compartir i bescanviar els nostres sucs vaginals. Després ens vam asseure al llit amb les cames replegades i ella va abraçar-me el ventre amb les seves cuixes obertes i em va estrènyer tot el cos amb les seves cames, envoltant el meu ventre i el meu cul. Els nostres pits estaven enganxats i les nostres galtes també. Amb els braços ens tocàvem i acariciàvem l'esquena i baixàvem les mans fins a les anques. Així estiguérem minuts i minuts gaudint del nostres cossos. Després ella passà la cama esquerra per sota de la meva i va començar a fer la tisora. Ella es movia com una boja fregant el seu sexe contra el meu i de seguida vam tornar a xisclar les dues de plaer i encadenàrem una altre seguit d'orgasmes.
L'última cosa que vam fer va ser el 44. Ens posarem al llit. La Manuela de quatre grapes i jo a sota, estesa de sobines, amb la panxa enlaire. Les seves grans mamelles penjant eren a l'abast de la meva boca mentre que ella s'abocava sobre els meus mugrons. A la vegada ens vam introduir un consolador a cada vagina i mentre llepàvem i xuclàvem amb la boca amb una mà movíem amunt i avall el fal•lus de plàstic . A la poca estona iniciàrem les dues un altre seguit d'orgasmes. Jo cridava com una folla. No se si alguna vegada havia gaudit tant intensament
Al final vam decidir que ja era suficient pel primer dia. Ja en vindrien d'altres. Ens besarem una llarga estona i ens dutxarem plegades altre cop. La Manuela portava molta roba interior, neta, preciosa i com que jo me n'havia oblidat de dur-ne, em regalà unes calces de randa negra molt bufones. Ens vestírem i parlant i xerrant vam esperar que arribés la Montse.
De seguida m'anaren ampliant els permisos per estar fora de la presó. Jo vaig començar a escriure a empreses i a entrevistar-me per tal de trobar feina. Com que jo no havia perdut el temps a la presó ja que havia aprofitat per aprendre l'alemany i millorar el meu anglès, vaig trobar feina de seguida en una empresa de productes químics. A la prova final vaig ser la millor; sobretot, perquè cap dels meus rivals parlava l'alemany. Vaig començar a treballar als pocs dies.
També de seguida començaren a donar-me caps se setmana sencers. Els aprofitàvem per gaudir de nosaltres ja que treballant les dues era molt difícil fer-ho entre setmana.
Els mesos s'escolaren i al final m'alliberaren del tot. Al capdavall m'escurçaren uns mesos l'estada a la presó pel bon comportament dels darrers anys. M'ho va dir el director de la presó que em desitjà molta sort en la meva nova vida en llibertat.
A partir d'aquells moment vaig intentar recuperar el temps perdut. Treballava de valent a la feina, però també anava al cinema, i sortia a sopar sovint amb una bona colla d’amics. Malauradament no ho podia fer amb la Manuela, per por a ser castigada per incomplir l'ordre d'allunyament de 5 anys decretat per la jutgessa. Només ens podíem veure a ca la Montse sense poder sortir al carrer. Jo estava decidida a casar-me amb un home i tenir un fill. La Manuela ho va comprendre i a la vegada ella també va anar pensant que aquest era l'única sortida que ens quedava. Vam decidir que malgrat tot seguiríem amb les nostres relacions lèsbiques i ens mantindríem unides. Jo em vaig casar primer i de seguida vaig quedar embarassada. Ella va trigar una mica més. Al final les dues tinguérem dos marrecs. Es portaven només tres anys. A vegades, ja un cop transcorreguts els 5 anys d’allunyament, quedàvem al parc i els nanos jugaven mentre nosaltres els vigilàvem i gaudíem estant juntes. Érem molt bones amigues. Anàvem al cinema o bé al teatre. Sortíem a berenar i de compres i seguíem entenent-nos meravellosament bé al llit. Al principi dels nostres matrimonis ens fou difícil, sobre tot a mi conjuminar les relacions sexuals amb el marit amb les que tenia amb la Manuela. Al poc temps vaig decidir fer-me el ronso i negar-me a que em cardés el meu marit els dos o tres dies abans de quedar amb la Manuela. Poc a poquet vaig anar negant-me a fer l'amor amb l'Oriol, el meu marit. Cada vegada era més clar que jo no l'estimava . El mateix li va passar a la Manuela amb el seu home. Al final les dues vam tenir que confessar el nostre lesbianisme Cada vegada ens feia més il•lusió divorciar-nos les dues i anar a viure juntes amb els dos nostres fills. Jo vaig decidir trencar amb el meu matrimoni i provocar el divorci. La Manuela també estava avançant en aquesta direcció.
Però molt sovint les coses s'espatllen quan van millor, Miquel. M'imagino que ho saps. I tots els nostres plans se n'anaren en orris.-En aquell moment el Miquel s'adonà que els ulls de la Nuri començaven a espurnejar i que li costava seguir. Ell li digué que si preferia ho podien deixar.
-No, Miquel. Ja he arribat massa lluny i han passat ja molts anys de tot plegat. La història ja s'acaba.- Va resultar que la Manuela era agent turístic i va haver de fer un viatge a Egipte, a El Caire, per tal d'organitzar la temporada turística. La destinació d'Egipte havia esdevingut cada vegada més important. I calia millorar el paquet turístic que oferia l'empresa on treballava. Es va reunir amb empreses egípcies per tal d'acordar i ajustar l'activitat turística a oferir als turistes d'aquella temporada. Un cop acabada la reunió van anar a sopar amb el seus contactes comercials locals, a un restaurant luxós d’El Caire. I tot sopant, de sobte, va esclatar una bomba al local i van morir 10 persones. Va ser un atemptat, segons van dir, dels islamistes radicals. Jo me'n vaig assabentar sentint al vespre les notícies. Com que la la majoria de morts eren europeus se li va donar a la notícia molt rebombori. Inicialment van dir que hi havia només un parell d'espanyols ferits en l'atemptat, entre ells la Manuela. Amb l’ai al cor vaig telefonar corrents a casa seva, però el marit em va dir que l'ambaixada ja li havia confirmat la seva mort i que intentarien repatriar el seu cos com més aviat millor. Potser l’endemà mateix. Jo em vaig quedar desfeta i vaig estar plorant a llàgrima viva hores i hores. Em vaig desesperar tant com després del judici a la presó. A les dues hores el marit de la Manuela em va tornar trucar per dir-me que el seu cos arribaria a El Prat l'endemà, a les vuit del matí. Em va donar l'adreça del lloc on ajuntar-nos. No vaig poder dormir en tota la nit pensant en la Manuela. Vaig demanar a la Montse que m'acompanyés ja que no em veia amb cor d'arribar-m'hi sola i de poder aguantar tot aquell tràngol. M'hi portà ella amb el cotxe. Amb molt de retard ens ensenyaren el fèretre. Ens van dir que estava tan desfigurada per l’explosió que ens pregaven que no descorreguéssim el vel que tapava tot l’interior del fèretre. Eren les nou i el sol començava a aixecar-se sobre el mar encalmat. El vam portar al tanatori i allí vaig estar moltes hores sense menjar ni beure, només plorant i plorant. A última hora se m'acostà un membre de la família del marit per dir-me que la Manuela havia deixat dit que la cremessin i que em donessin part de les cendres perquè les guardés jo.
La Nuri ja no va poder continuar parlant. Començà a sanglotar i sanglotar fins al punt que el Miquel s'hagué d'aixecar i abraçar-la intentant calmar-la. Però ella encara féu esforços per acabar.
-Tinc una petita urna amb les seves restes a la meva habitació, al costat d'una fotografia amb nosaltres dues abraçades. Acabà el relat, però encara afegí amb els ulls negats per les llàgrimes.
-Manuela, Manuela !. El meu gran amor, el meu gran amor !. Te'n vas anar amb 42 anys només. Com et trobo a faltar encara!.

Galàxia