El meu xicot

avui m'he recordat de tu, quan mirava a la tv futurama.. m'han passat per el cap alguns dels teus poemes al vorer a Leela..
I he pensat: es genial..

Un petó desde el Sud!



Fada vermella.

Què dolçet m'ha semblat el relat. I la sorpresa final molt ben aconseguida.
Hi ha coses que no queden massa clares en voler concentrar la sorpresa en dues línies. Encara que els pares estiguin separats es poden continuar veient, no? I sembla que se n'anava sense despedir-se,... Bé pero això no treu que el relat sigui preciós.

Un petó

Ara ho entenc, la teva explicació al fòrum m'ha servit per entendre-ho. Tot i això felicitats, no se si es un bon relat o no, però a mi m'agrada molt, et segueixo llegint

Salut i força

Josep Mª

el teu relat en sorpresa final m'agradat, però hi ha un petits detalls que m'han confós i veig que no som jo sola, a la propera copa t'ho comentaré, o quan tornis a venir a ca meva com ahir vespre ...

Madame Bovary

Leela,

m'ha agradat, m'ha tingut enganxat fins el final, tenia curiositat per saber com era aquest ‘xicot' que et tenia enamorada... i després... "doncs clar!!... com no!"

... aquest és el ‘xicot' (i deixem també afegir-hi la ‘xicota') més fidel, que ens estima sempre i ens ho perdona tot... i molt cop no els hi agraïm prou... fins que ‘marxen' i llavors només podem trobar-los a faltar.

He de confessar que ‘xicot' (i ‘xicota') és una paraula que m'agrada molt, li trobo una sonoritat especial, que em va somriure (digue'm tonto!)... i m'agradava veure que utilitzaves aquesta paraula, després m'he adonat perquè utilitzaves aquesta i no cap altre.

Un cop llegit el final, no m'ha quedat més remei que rellegir-me'l, un cop descoberta la veritat havia de buscar algun error en l'argument, alguna paraula que et delatés... no l'he trobat... ara bé, en rellegir-lo, hi ha una part que no entenc, o no situo, ... ‘quan el vas conèixer'... al final he arribat a la conclusió que potser volies explicar el dia del part, quan vas néixer (ho dic referint-me a tu, malgrat veig que no és biogràfica, però m'és més fàcil explicar el que vull dir), però no m'acaba de quadrar (la persona amb qui comparteixes pis podria ser la mare?)... no ho sé, he intentat entendre-ho paraula per paraula, i potser no ho hauria d'haver fet...

Repeteixo: m'ha agradat molt...l'he trobat un bonic homenatge als pares.

una abraçada,
Jordi.

en aquest cas el doble joc de significat. Sí m'ha agradat, però, el to de la narració, els detalls que utilitzes per donar cos a la història. Poc a poc vaig descobrint els teus punts febles i els teus molt més nombrosos tocs genials.
Sobretot m'interessa el rerefons, la no tendència a l'obvietat, la recerca de relats oberts que remeten a un ampli ventall de reflexions. I d'això es tracta.

foster

És un relat, aquest, que es mou entre un cert deix de melangia i un cert to d'humor. I parlo d'un humor no aplicat a la història que és narrada, sinó un humor que s'integra en el text, en l'estil d'escriptura.

Mercès a aquest humor (que encara no sé si és la paraula més adequada), el relat, que podria resultar trist i dolorós, esdevé àgil, senzill. La lectura avança agradable i fluïda.

Potser, si m'ho permets (i amb l'esperança de no molestar amb aquest comentari), t'assenyalaria una expressió que m'ha sobtat. Quan dius: M'ha agradat coneixe't...

No sé... Aquest verb "conèixer", aquí, el trobo una mica fora de lloc. Em pregunto si seria el verb utilitzat en una situació com la que descrius.

Però és un lleu detall, i una opinió personal.

Per la resta, una allau de sentiments d'amor vers aquest xicot que al final del relat ens dóna el toc de sorpresa.

Fins la propera,

LLIBRE

amb sopresa!

De nou, igual que t'he dit en l'altre comentari, has sabut amagar la veritable personalitat del xicot. Jugues amb les paraules i portes al lector, agafat de la maneta, per camins ambigus que el portin a interpretar tot el contrari.

M'agrada aquest estil de final soprenent.

Un cop més, un bon relat.

Salz.

entre que estic mig adormit, entre que sóc innocentot i m'ho crec tot... m'has deixat eclipsat amb el teu final de relat... espero que ho hagi entés bé... era el seu pare?!!! uauau!
has aconseguit l'efecte que tu volies!
fantàstic!!!
felicitats, ànims i a seguir fent-me gaudir del teu art.
una abraçada!!! i com que col·lecciones somriures, doncs un somriure especial per a tu també!!!