El meu camí

Un relat de: Canela fina
Dolç camí serpentejant entre bedolls, a una banda les roques i a l’altra l’abisme. Camino sense saber el destí, deixant-me endur pels pensaments llunyans, pels desitjos. Els peus caminen, els cos segueix i la ment vola. Sento la remor de l’aigua, un rierol deixa fluir tot el que duu en ell, la natura, els records potser d’una pluja passada i se’ls enduu vall endins, esvaint-se.
Aguditzo els sentits per escoltar l’entorn, per escoltar-me a mi. Un camí ple d’encreuaments, m’aturo davant de cadascun per decidir quin camí escollir. Escolto veus llunyanes, somriures que es perden entre les arbres i passes fermes que remouen les pedres del camí, ritmes. Cadascú al seu, com la vida.
Busco un racó sota un pi alt i prim que sembla tocar el cel, el sol vol treure el nas però ell, tossut l’obliga a quedar-se darrere. Li agraeixo aquesta estona d’ombra i solitud, escric.
No pensava fer cap aquí avui, decisió improvisada a l’últim moment; ha estat una bona decisió emprendre aquest viatge.

Comentaris

  • Gràcies Mena[Ofensiu]
    Canela fina | 27-12-2015

    Gràcies Mena (o Tanganika), et segueixo i et llegeixo, m'alegra saber que t'has sentit identificada en el meu relat, són molts segurament els pensaments comuns, sobretot si ets una persona que t'atures a observar la vida però encara més a assaborir-la.
    Un abraçada!

  • Sí que alguna cosa hi ha...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 23-12-2015

    ...un relataire em confon amb tu. Penso que sí, que alguna cosa hi ha. També escric eròtica (sota el nick Tanganika) i a més tinc un tercer avatat (Touchyourbottom).
    Aquest relat de 'El meu camí' també em fa pensar en mi. Tot i que no ens coneixem de res.
    Em fa pensar si ets d'octubre i si tens cap a cinquanta anys. No pot ser!

    I és que a mi m'encanta anar a cafeteries o terrasses amb encant i allar llegir, escriure, sentir, intuir, anotar.

    Paro de parlar de mi, que el comentari és al teu relat. M'hi he sentit identificada.
    I t'afegiré: 'no deixis mai que el camí es desdibuixi'. Si no es pot sol/a, buscar gent afí, interaccionar, no abandonar-se.

    Abraçada i no deixis d'escriure el que sentis, vulguis, amb el nick que sigui. Alliberar és salut.

    I que aquestes diades siguin plenes de llum!

    Mena

  • Gràcies[Ofensiu]
    Canela fina | 02-09-2015

    Us agraeixo els vostres comentaris sempre tan encoratjadors. Una abraçada sincera.

  • Meditació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-09-2015 | Valoració: 10

    Aquest preciós relat és com una meditació. Cercant un lloc tranquil sota un pi i escrivint, et fas un be tan gran! Penso en el bosquet que hi ha davant l'església de Sant Pere de Reixac, a Montcada i Reixac. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Poques paraules, reflexió llarga[Ofensiu]
    Paraula de gat | 02-09-2015

    Llegit amb pauses llargues entre les paraules, el relat es converteix en una reflexió llarga, en un dia en companyia d'un mateix, gaudint a estones d'un entorn i a estones de la soledat. Espero que les teves passes et portin pel camí bo cada vegada que facis una elecció.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

23 Relats

69 Comentaris

16107 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
De vegades m'agafa un neguit que només s'atura quan el transformo en paraules, últimament he decidit compartir-les.