El mag

Senyores.. senyors.. nenes.. nens..
Amb tots vostès.. EL MAG!!


S'alça la cridòria, les veus aclamen, els somriures floreixen, les mans aplaudeixen.

Un globus es deixa anar de la mà d'un infant i sobrevola el públic, amunt, amunt.

Es sent el so d'una boca rosegant crispetes i d'un xisclet emocionat.


Els llums s'apaguen.


Es fa silenci.


El plor d'un nen, que no sap gaire on és, trenca un segon l'aire, mentre és callat per una petita clatellada paternal.


Silenci contingut.



Els llums esclaten. El soroll també. Més crits, més aplaudiments.


El globus segueix pujant a l'aire.


Al mig de la pista, hi ha un home. Duu la cara pintada de blanc, i té resseguits amb llapis gruixut negre, els contorns ossuts del rostre.

Oneja la seva capa negre, s'alça majestuós el barret de copa espurnejat, enlluernen els seus guants blancs, immaculats, que es mouen ràpids, i amb un joc de dits, fa aparèixer un ram de flors.

El tira enlaire, i va a parar damunt la falda d'una nena.


Un ooooooooh ressegueix el públic.



Silenci.


El mag assenyala a la porta d'entrada de la pista, i s'apropen dos ajudants, també pintats de blanc i vestits de negre, però més modestos i subtils. Porten una caixa, de l'alçada d'una persona, amb tres portelles, decorada amb estrelles, serpentines i lluentons.

La deixen al mig de la pista.

Marxen.


El mag s'apropa a la caixa, i lentament, fent ullades al públic, obre la portella de dalt de tot.

Apareix el rostre somrient d'una noia, que s'ha recollit el cabell amb una cinta platejada.

Tanca la portella.

Obre la portella del mig, i es veu el pit i la cintura de la noia, vestits amb un mallot daurat, que enlluerna tota la primera fila.

Tanca la portella.

Obre la portella de baix, i es veuen les cames i els peus de la noia, vestides amb unes mitges de xarxa, i unes sabatetes negres de taló baix.

Tanca la portella.


El mag amaga la mà dins d'una butxaca, i en treu una petita boleta. L'ensenya al públic, i llavors,
la fa espetegar contra el terra.

Un baf de fum s'escapa de dins la boleta.

El fum es dissipa, mica en mica, i apareix un cistell ple d'espases.


Un nen s'aguanta una crispeta just al costat dels llavis, amb la boca oberta i els ulls que s'obliden de parpallejar.


El mag agafa una espasa, i s'apropa a la caixa amb la noia.

L'aixeca, ensenyant la fulla afilada, que deixa anar espurnes amb la llum dels focus.

La clava a la caixa, l'empeny, les mans li suen dins dels guants, els dits li tremolen.


Fa girar la caixa, amb una espasa clavada, i el públic reté les ganes d'aplaudir, inquiet.


Agafa una altra espasa, i la clava, amb la mateixa força que abans.

Una altra.

Una altra.

Una altra.

Una altra.

Una altra.


La caixa està agafada per set espases afilades i relluents, i el mag, que mira al públic orgullós, la fa girar, perquè tothom vegi com n'estan, de ben clavades, i que no hi ha lloc per on ella s'hagi pogut escapar.


Somrient, comença a treure espases.


Els nens temen el pitjor, però la mà tranquil·litzadora dels pares sobre el seus genolls, els repeteix que amb màgia, tot és possible.

Els pares, ni tan sols s'ho plantegen.


Una nena, distreta, mira enlaire, seguint la trajectòria del globus, que s'enfila entre les cordes dels trapezistes.


Mentrestant, el mag continua treient espases. Ja no rellueixen, però ningú s'hi fixa.

Les va endreçant, una a una, dins el cistell.


S'acosta a la caixa, ara ja sense espases, fent cruixir els dits enguantats.


Obre la portella de dalt. El cap de la noia està caigut enrere, i els ulls, en blanc.

Dos forats el travessen. Un, al crani. L'altre, al coll.


El públic es tira enrere, mossegant-se els llavis.


Obre la portella del mig. Els braços pengen, l'estòmac regalima i el mallot daurat s'ha tacat.

Tres forats la travessen. Un, al pit. Dos, a la cintura.


Obre la portella de baix. Les cames, recobertes d'unes mitges estripades, els peus, xops.

Dos forats les travessen. Un a cada cama.


La sorra de la pista es torna enganxosa i espessa,
i vermella.


El silenci avança cap al rumor i acaba en xiscles.


I el globus s'escapa del circ, deambulant entre els corrents d'aire, amb l'horror ficat a dins.