Cercador
El dialecte de la lleugeresa
Un relat de: Bruna Bas.VI
L'aire es mou entre les fulles de l'arbre del paradís.
Què dens el seu perfum per portar sortilegis,
per recobrar el gest de qui sap dir:
prepara la pell per la visita
Tallo una rama petita i parpellegen les flors. Què dens
el dialecte de la lleugeresa.
I camino fins el pont del riu, fins la dolçor
d'una dona que diu adéu a la medina;
fregant l'aigua de la seva mort esdevé falcilla
sense memòria
mullant els seus braços en les dents de la mort puja
sense maleficis a l'Alficén amb una cançó
de les alquimistes doriverdes
Allà, en el lloc on tu, Zaynab, on
tu, suïcida princesa d'ombra,
tu, dona o volada sense crebant,
tiro la rama petita al riu i pronuncio: remuntat, aigües,
aparto el silenci amb la mà i pronuncio fort:
pugeu fins a ell, internes corrents.
Sé que existeixen
perquè he estat l'ofegada, la bressolada per les algues
i torno de la mort com vull i com
beso.
Pugeu fins a ell, corrents, amb el meu encís, aneu
a la seva galta sense aroma, aneu
i acaroneu-lo
Astuta en aquest excés de perfum i tan ingènua
t'he trobat.
l´Autor
15 Relats
11 Comentaris
13499 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Sóc psicòloga infantil formada a Anglaterra.Les etapes de la vida m'han dut a treballar i viure a Nova York.
I a viure Nova York.
Les etapes del cor m'han dut, aquesta primavera de 2008, a escriure tretze cartes per a no acomiadar-se.
Els misteris d'internet, la informàtica i la descoberta de relatsencatalà han creat un nou fil sorprenent mitjançant el qual puc Sentir la meva Terra a través de la seva llengua escrita per persones que l'estimen.
Les tretze cartes per a no acomiadar-se són tretze poemes numerats que aniré mostrant a poc a poc però amb continuïtat, esperant que se'n publiqui un per enviar el següent.
Després... després qui sap on m'hauran portat les etapes del cor i de la vida!