El dialecte de la lleugeresa

Un relat de: Bruna Bas

.VI
L'aire es mou entre les fulles de l'arbre del paradís.

Què dens el seu perfum per portar sortilegis,
per recobrar el gest de qui sap dir:
prepara la pell per la visita

Tallo una rama petita i parpellegen les flors. Què dens
el dialecte de la lleugeresa.

I camino fins el pont del riu, fins la dolçor
d'una dona que diu adéu a la medina;

fregant l'aigua de la seva mort esdevé falcilla
sense memòria

mullant els seus braços en les dents de la mort puja
sense maleficis a l'Alficén amb una cançó
de les alquimistes doriverdes

Allà, en el lloc on tu, Zaynab, on
tu, suïcida princesa d'ombra,
tu, dona o volada sense crebant,

tiro la rama petita al riu i pronuncio: remuntat, aigües,

aparto el silenci amb la mà i pronuncio fort:
pugeu fins a ell, internes corrents.

Sé que existeixen
perquè he estat l'ofegada, la bressolada per les algues
i torno de la mort com vull i com
beso.
Pugeu fins a ell, corrents, amb el meu encís, aneu
a la seva galta sense aroma, aneu
i acaroneu-lo


Astuta en aquest excés de perfum i tan ingènua
t'he trobat.

Comentaris

  • Només...[Ofensiu]
    Nurithy | 03-07-2008

    dir que em sobren els dos últims versos. la resta del poema em sembla realment innovador i d'una qualitat molt alta. Segur que ets una escriptora prolífica! Espero veure't més per aqui per llegir més poemes com aquest!

    Núria Badia Sanabra

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Bruna Bas

Bruna Bas

15 Relats

11 Comentaris

11026 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc psicòloga infantil formada a Anglaterra.
Les etapes de la vida m'han dut a treballar i viure a Nova York.
I a viure Nova York.
Les etapes del cor m'han dut, aquesta primavera de 2008, a escriure tretze cartes per a no acomiadar-se.
Els misteris d'internet, la informàtica i la descoberta de relatsencatalà han creat un nou fil sorprenent mitjançant el qual puc Sentir la meva Terra a través de la seva llengua escrita per persones que l'estimen.

Les tretze cartes per a no acomiadar-se són tretze poemes numerats que aniré mostrant a poc a poc però amb continuïtat, esperant que se'n publiqui un per enviar el següent.

Després... després qui sap on m'hauran portat les etapes del cor i de la vida!