vapor de desig

.
IV
S'estanca la por en alguna cosa enganxosa com un temor
a envilir-se
per mancança d'afecte

Embolcalla la nit i colpeja perquè m'embasarda
pujar a la ciutat i no trobar una porta oberta
on barrejar el cor i l'ànima de nena

i hi ha aquesta por
i, no obstant això, goig

Però ara
és de dia i plou en els llavis blaus de la dulcamara
com si et besés
com si fos una deessa que només temés
deixar de fer-ho;

ara plou i s'eleva vapor de desig,

tot vol desplegar un ras que estava ocult,
tot ens comprèn. No necessito repetir
las paraules de la por encara que es regiri la nit
contra la calma
i esdevingui dolor
i tu no em diguis el secret de la teva muntanya

Embogeixen els ocells perquè plou amb força.

Vine, besa'm
com si besessis els llavis de la dulcamara,
com si temés esvair-se,
o la nit
o la por