Melangia

Ja no recordo l'encanteri de les alzines ni que els mags portin una vareta d'avellaner per a robar del pous el nom de les coses, el temps d'enviar missatges altius a la Lluna.

Ho he llegit
i sé que algun cop ho sabia sense donar-me importància.

Ja no distingeixo l'arrufada
de qui només es permet un instant d'arítmia joiosa mirant la cabellera de blat o quan es frega els turmells amb el bruc que arruixa els escorpits i el seu cor només es permet un instant de boscos encisats i misterioses reines de la nit.

Deixo que el meu gos dormi en el meu llit i em sorprenc de la facilitat que tenen els canaris per perdre l'ànima a canvi d'un gra de pinso.

La mesura dels dies se suma per l'ombra dels pollancres i en el caprici tossut dels cucs de terra.

Ell endevina l'arribada de les donzelles de maig
i beu molt a poc a poc la tristesa perquè és enorme la distància fins el gra madur i beu molt a poc a poc l'alegria perquè avançar-se al goig és una maduixa que s'agosteja de pressa.

Ell no farà res per a salvar la meva biblioteca palatina, consumint-se tard, desmemoriada en va.