vent nocturn

Un relat de: Bruna Bas

.
II
El vent nocturn, de part meva, al meu costat,
em porta fins als teus cirerers. I la sal que dol
la veu mortífera de la ironia, el temps
de les pors... ¿veus com d'una bufada desfan
el seu perill?

La nit de part meva, al meu costat. Perdo
llast amb la teva distància, no m'aturaràs
seré real,
no, no pots pas impedir que el vent em dugui
fins a les rames de les teves alzines, al murmuri
d'una criatura petita quan assoleix la teva finestra
i entra en la teva indiferència

De part meva l'instant silvestre que mai
no negaries:

vent que m'atansa a la teva costum, a la teva oïda
en el pas de la melangia a un gest
pròxim als gats

Amb aquest vent nocturn no es resisteix
cap adéu; la fredor esdevé tèbia
ventada que se t'endú, ¿sents els seus dits?
la sents mormolar
al teu voltant
quasi rialla
sense veure-ho ?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bruna Bas

Bruna Bas

15 Relats

11 Comentaris

13412 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc psicòloga infantil formada a Anglaterra.
Les etapes de la vida m'han dut a treballar i viure a Nova York.
I a viure Nova York.
Les etapes del cor m'han dut, aquesta primavera de 2008, a escriure tretze cartes per a no acomiadar-se.
Els misteris d'internet, la informàtica i la descoberta de relatsencatalà han creat un nou fil sorprenent mitjançant el qual puc Sentir la meva Terra a través de la seva llengua escrita per persones que l'estimen.

Les tretze cartes per a no acomiadar-se són tretze poemes numerats que aniré mostrant a poc a poc però amb continuïtat, esperant que se'n publiqui un per enviar el següent.

Després... després qui sap on m'hauran portat les etapes del cor i de la vida!