Flors en un got de cristall

Un relat de: Bruna Bas

Petites teixidores viuen
en els narcisos. No les veig
però les sento murmurar
amb el verí.

¿Com puc
deixar de mirar-te?
¿A qui somrius
en aquest gest calmat (teu)
que no em correspon?

Filen,
llisquen fins a les roses
espesses, excessives, corbades,
ordeixen
per tornar-me de cristall

No posseeixo secrets, llaços
misteriosos, ni mossegades
encobertes

Petites teixidores uneixen
els mels meus dits fins a la fatiga,

viuen en la flor de les meves espatlles
obren la corol·la, eliminen
enigmes
em corben, desprenen pètals,
em cacen als teus ulls

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Bruna Bas

Bruna Bas

15 Relats

11 Comentaris

11276 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc psicòloga infantil formada a Anglaterra.
Les etapes de la vida m'han dut a treballar i viure a Nova York.
I a viure Nova York.
Les etapes del cor m'han dut, aquesta primavera de 2008, a escriure tretze cartes per a no acomiadar-se.
Els misteris d'internet, la informàtica i la descoberta de relatsencatalà han creat un nou fil sorprenent mitjançant el qual puc Sentir la meva Terra a través de la seva llengua escrita per persones que l'estimen.

Les tretze cartes per a no acomiadar-se són tretze poemes numerats que aniré mostrant a poc a poc però amb continuïtat, esperant que se'n publiqui un per enviar el següent.

Després... després qui sap on m'hauran portat les etapes del cor i de la vida!