Cercador
Enfora de l'oblit
Un relat de: Bruna Bas- Compartir:
-XIII
No sé anomenar l'ocell
que ulula amagat a l'hom
del matí
Aquesta mitja hora domina
el temor a la nit, l'os
tan afilat de la nit
Hi ha un ala
sense amo
en el pati.
L'ocell gemegador calla,
els primers falciots polsen
la corda de l'aire,
no es mouen
Tot: l'asfalt, els que van
a la seva tristesa o a les seves besades,
l'avena, el rastre de la pluja,
aquesta ciutat hostil, estimada,
dolorida,
aquest espai sense un turment,
el meu pensament, el meu reclam
cap a tu,
tot s'atura i emmudeix.
Però ha estat un segon, ara,
qualsevol cosa que miris, tants
motius l'alè,
racons on encara el sol
no arriba, rebuigs continguts
en el teu silenci
-sí, el teu silenci i tu-
motius descuidats per
la tendresa
tornen al moviment, al flux
de viure, es resumeixen, s'uneixen,
diuen:
correspon-me,
i alguna cosa queda enfora de l'oblit.
Comentaris
-
He arribat a tu...[Ofensiu]Carme Cabús | 27-08-2009
...a partir d'un dels reptes del fòrum de Relats. I bé, les teves Tretze Cartes, que una darrere l'altra he anat llegint, són magnífiques. Proximitat i volença, acceptació i revolta, extrem i mesura, amb imatges úniques, mai conegudes abans, del teu univers ignot i secret.
M'ha restat un tremolor, un dolor, una ferida, el sentiment de la mateixa pèrdua que em transmets, tallant-me l'alè al pas de cada un dels teus versos.
Simplement, gràcies. Escriu-ne més de tretze (qualsevol nombre que te'n surti serà màgic), si a les mans t'acudeix el calidoscopi de fils per a teixir nous poemes, i envia'ls als premis que es convoquen a les terres catalanes. Seria preciós tenir a les mans i poder deixar a la capçalera del llit el teu poemari profund i savi.
Una abraçada immensa, Bruna! -
Nyanga | 27-08-2009
M'han encantat cada una de les cartes que he llegit...perquè 13? és simplement una pregunta que m'ha encoriosit al llegir-te.
Brillants paraules, i evocadors poemes.
Felicitats!
l´Autor
15 Relats
11 Comentaris
13460 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Sóc psicòloga infantil formada a Anglaterra.Les etapes de la vida m'han dut a treballar i viure a Nova York.
I a viure Nova York.
Les etapes del cor m'han dut, aquesta primavera de 2008, a escriure tretze cartes per a no acomiadar-se.
Els misteris d'internet, la informàtica i la descoberta de relatsencatalà han creat un nou fil sorprenent mitjançant el qual puc Sentir la meva Terra a través de la seva llengua escrita per persones que l'estimen.
Les tretze cartes per a no acomiadar-se són tretze poemes numerats que aniré mostrant a poc a poc però amb continuïtat, esperant que se'n publiqui un per enviar el següent.
Després... després qui sap on m'hauran portat les etapes del cor i de la vida!