els primers albercocs

Un relat de: Bruna Bas

.VIII
En la safata el reclam dels primers albercocs
i la seva olor de galta suau,
apetitosa

La dona tira molles de pa; mou la intuïció barallosa
mandrosos signes de llum
a l'ampit

Són ocells embardissant-se més salvatges que els felins,
desperten un aire calat
i enjoiat.

Lluny un huracà, terratrèmols devoradors, però veig
com s'atansa la jove
al noi,

No només l'està besant, no només el mira complaguda;
(tot això en un pas de zebra,
tan aviat)

I els escolars amb el seu núvol... insolents divinitats,
no necessiten explicar-se,
esmorzen.

I ara no necessito la vehemència de la teva atenció,
el teu matí a prop del mar,
o tu, distant.

Un equilibri,
un vincle alerta que allunya
amenaces.

Que aquest silenci et contingui i et saludi com una nena,
que aquest silenci et parli
per mi

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Bruna Bas

Bruna Bas

15 Relats

11 Comentaris

11261 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc psicòloga infantil formada a Anglaterra.
Les etapes de la vida m'han dut a treballar i viure a Nova York.
I a viure Nova York.
Les etapes del cor m'han dut, aquesta primavera de 2008, a escriure tretze cartes per a no acomiadar-se.
Els misteris d'internet, la informàtica i la descoberta de relatsencatalà han creat un nou fil sorprenent mitjançant el qual puc Sentir la meva Terra a través de la seva llengua escrita per persones que l'estimen.

Les tretze cartes per a no acomiadar-se són tretze poemes numerats que aniré mostrant a poc a poc però amb continuïtat, esperant que se'n publiqui un per enviar el següent.

Després... després qui sap on m'hauran portat les etapes del cor i de la vida!