Magnetita blava

Un relat de: Bruna Bas

VII
Ara he recopilat tot el que he sabut i oblidava,

un do de llengües
transmès de misteri a misteri
femení

una gràcia
per convertir el granet d'or
d'invisible tendresa.

Sé com cuinar, sóc llesta,
i sóc la que galopa sense muntura
en el cavall
del deliri,

sóc llesta i bella, antiga i adorada.

Em colpejaren però comprengué
que la fusta del la por és una ferida
que retorna a la seva fletxa,

em van violar
y abans de morir vaig lliurar els fills
del turment als monstres
i els convertí en cendres.

Sóc llesta,
sé cuinar
y puc fer que giri el teu mirar
de magnetita blava
quan ric.

Me'n ric i sóc tan llesta
que endevino el teu nom verdader...

El vaig sil·labejant amb vainilla,
el condimento en mi

i et fas comestible i jo et menjo

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Bruna Bas

Bruna Bas

15 Relats

11 Comentaris

11077 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc psicòloga infantil formada a Anglaterra.
Les etapes de la vida m'han dut a treballar i viure a Nova York.
I a viure Nova York.
Les etapes del cor m'han dut, aquesta primavera de 2008, a escriure tretze cartes per a no acomiadar-se.
Els misteris d'internet, la informàtica i la descoberta de relatsencatalà han creat un nou fil sorprenent mitjançant el qual puc Sentir la meva Terra a través de la seva llengua escrita per persones que l'estimen.

Les tretze cartes per a no acomiadar-se són tretze poemes numerats que aniré mostrant a poc a poc però amb continuïtat, esperant que se'n publiqui un per enviar el següent.

Després... després qui sap on m'hauran portat les etapes del cor i de la vida!