Cercador
EL DIA DEL JOC
Un relat de: josep casanovas olmosEncara em queden tres dits a la mà dreta. Potser havia d'haver començat pels del peu. Però ara és tarda per a tot. La fam fa estralls. Ens convidem a menjar uns a uns altres. El meu veí va venir la setmana passada per a demanar-nos menjar; entre jo, la meva dona i els meus dos fills ens el bamp menjar a ell. Ja no queda res. En el bloc hi ha molta desconfiança. No podem sortir solos al carrer. Hi ha bandes organitzades que cacen persones; sals mengen en el mateix lloc que els capturen; els esquarteixan i encenen un foc improvisat. De vegades puja el fum i l'olor; empassem saliva i ens mirem uns al altres. No vull menjar-me als meus fills. Quan no puc més, em tallo un dit i ho devoro amagat en el lavabo. No vull donar-los enveja. La meva dona fa el mateix. Avui menjarem una mica; és el dia del joc. Voltegem una ampolla buida i al que se li encara li tallem un tros de carn; gairebé sempre de les natges. Quan t'habitues a la carn humana; està bona. Ens hem acostumat al dolor. Dol més, no menjar gens. Ja no queden animals, ni verdures, ni conserves. Ara sobreviu el més intel·ligent; nosaltres no ho som, per això no sortim de casa. Tenim menjar per a dos mesos. A casa ens sentim protegits i som feliços, a la nostra manera.
Comentaris
-
No m'aproparé pas a tu, que igual em mossegues.[Ofensiu]aurora marco arbonés | 18-10-2008 | Valoració: 10
Què tal estan els teus ditets? Bons?
El relat és gairebé surrealista però quines idees, xaval! Em sembla que fa dies que no escrius, no paris que ja saps que ets el meu metge de capsalera i ara que ja me he acostumat.... Molts petons -
Aquest relat[Ofensiu]ginebre | 25-11-2006
l'he rellegit moltes vegades. El trobo molt bèstia, però diu alguna cosa real, dificil de pillar sobre l'autodestrucció, sobre la implacabilitat de les necessitats... en fi. Es fort. Tens una imaginació original i extranya, crua.
Aviam que farem!
l´Autor
43 Relats
114 Comentaris
37155 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85