Hoooolaaaa...

-Hola! Quant de temps sense saber de tu! Què t'expliques?
-Doncs mira… anem fent.
-Encara segueixes treballant en aquell bar? No us fa falta algú per donar un cop de mà?
-El bar va tancar. Em vaig quedar a l'atur. Però ara ja torno a treballar.
-Jo també estic parat. I de què treballes ara?
-Ara?... Doncs...
-Què passa? Et fa vergonya dir-ho?... Una feina és una feina. Tranquil, no tens per què avergonyir-te. Bé… me’n vaig que haig de fer un encàrrec. M'he alegrat molt de veure't. Dóna-li records a la teva dona.
-Estic separat.
-No fotis! Tan bé que estàveu. Sempre anàveu junts a tot arreu. Feia goig de veure-us. Bé… Són coses de la vida. Apa! Anima't home! Almenys estàs col•locat a una empresa. No com altres... Ha! Ha! Ha!...
-Empresa?
-És que no treballes? No m'has dit que treballes?
-Treballo.
-Perdona noi, però sembla que vagis a un enterro en comptes d'anar a pencar. De què cony treballes?
-De malalt…
-Com dius?
-De malalt.
-De malalt? Com que de malalt? Estàs malalt?
-No.
-Llavors?... No t'entenc. Treballes amb malalts?
-No.
-Ah! Estàs cuidant a un malalt.
-No.
-Noi, m'estàs fotent nerviós. A veure si ens aclarim...

-Treballo de malalt mental.
-Com?...
-M’assec al portal d'un supermercat i a tothom que passa li dic: Hoooolaaaaa!
-Hola? Hola i ja està?
-No.
-Ets una espècie de vigilant?
-No. Només haig d'estar assegut a terra i dir a tothom que entra i que surt: Hooooolaaaaa!
-I on és la gràcia d'aquest treball?
-Tinc un got de plàstic al meu costat. M’he l’omplen de monedes. A tots els hi faig reverències i tot sovint em frego la cara amb les mans.
-No fotis!... T'estàs fent passar per boig?
-Sí.
-I es pot saber quan et treus?
-Uns mil cinc-cents al mes.
-El deu que et va parir!
-Me’n vaig, que el que encara faré tard.
-Sí. Corre, corre… cabronás.
-Adeeeeuuuuuuu!...

Com ens hem de veure... Mil cinc-cents euros. Collons! Pot ser que jo també m’espavili. No sé si dir-li a la meva dona. Si li dic que fen-me el boig puc guanyar mil cinc-cents euros no s’ho creurà. No li puc dir; em fotria fora de casa. Amb lo presumida que és. A més a més no sé si jo ho faria bé. S’ha de ser molt artista perquè no es noti. Clar, que si ell ho pot fer, jo també. Ara... no m’hi veig fent de beneit. Què passaria si les nostres amistats em veiessin foten el ruc?... I ara! Quin tràngol! Em sembla que ho deixaré corre. Acabaria separat com ell. Ja m’imagino a tots dos separats i asseguts arran de porta foten l'indi...

Hòstia!!! És la meva dona? Però què està fotent? Està demanant calés a tothom que passa? No pot ser!!!!... Mara de Déu Senyor!!!!
No, no és ella. Collons, quin susto que m’hi fotut. Aquests mil cinc-cents euros m’estan fent ballar el cap.