Jo també en vull un

Un relat de: josep casanovas olmos
És clar què era una temptació!... I tant!... Tan lluent, tan net, fins i tot feia bona olor. Se’n van endur el vell. Era brut i estava esquinçat per les unglades del gat. Tenia vint anys, ja havia fet el seu servei. Però el nou... El nou era una altra cosa. Mare de Déu! Ni punt de comparació. Quan el van desembalar em vaig emocionar. Quin goig que feia! Era de color platejat. Ja li tenia a punt un joc de coixins blancs. En el menjador hi quedava niquelat.
Aleshores en vaig quedar sol a davant d’ell. Quina sorpresa que se’n duria la meva família. No s’ho esperaven pas. El vaig estar mirant un bon rato. Que maco!... I quines ganes d’estrenar-lo però vaig aguantar fins que no vaig poder resistir-me. Al final m’hi vaig asseure. Deu mèu! Quin encert! Em vaig enfonsar com si fos una muntanya de cotó. Que suau...
És clar que m’hi vaig assentar! I ho tornaria a fer! I tant! Va ser increïble! Una experiència meravellosa. Mai havia sentit res igual. Era com si els núvols m’acaronessin dolçament, com si m’envoltessin de petons... Era com si m’abracés un enorme floc de plomes.
Quan van arribar es van quedar parats sense saber que dir. Jo jeia en un racó callat esperant amb tota la il•lusió que esclatessin de joia, però no em veien. Els hi feia senyals... Ep! Què sóc aquí! Què sóc aquí collons! Però allò era pitjor; ni em veien ni em sentien. Jo anava fotent gestos amb els braços però era inútil; estaven embadalits. Vaig voler aixecar-me, Ho vaig intentar amb ganes, però hòstia! S’estava tan bé que no vaig gosar a bellugar ni un dit.
Van passar els anys. El temps no comptava escarxofat dins el sofà. Els fills van créixer i se’n van anar de casa.
La meva dona va començar a sortir amb un paio. Collons! Quina pressa que tenia. No es podia esperar que m’aixeques? Tant li costava?... Quan aquell paio es presentava de visita sempre acabaven ajaguts en el sofà. I jo allà, arraconat com un babau veien com es petonejaven i es fotien mà sense que pogués fer-hi res. Ep! Que sóc aquí, que encara que no digui res, sóc aquí. Quines penques! Quina poca gràcia que em feia. I és que no em sortia ni la veu... Però ostres! És que s’estava tan bé.

Es van acabar casant. Allò es veia a venir. Podia haver fumut el camp. Marxar ben lluny del sofà. Què collons hi feia jo allà? Encara m’ho pregunto moltes vegades, què hi pintava res, potser?... Oi que no?...
Doncs un dia me’n vaig anar. Me’n vaig anar amb el sofà. Me’l van canviar. Van portar un sofà nou i se me’n van endur mig enfonsat... No vaig voler aixecar-me. Ni boix! Jo me’n vaig amb el sofà, em repetia.
I de sobte diu aquell paio: Qui és aquest borinot? Home! Ja era hora que algú es fixés en mi. Què es pensava?... Que venia inclòs amb el preu del sofà? La meva dona quasi que no em reconeixia. Quan li vaig dir que era jo, no s’ho creia. I doncs? Oi que no hi pintava res?


Mira, cadascú es lliure de pensar el que vulgui, però on es posi un bon sofà... Ja tu faràs.


Comentaris

  • I jo també!!![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-04-2016 | Valoració: 10

    A mi el que em sembla és que tu ets un panxacontenta. T'agrada més la comoditat que menjar amb els dits i per això et passa el que et passa. Sí, ja sé que al sofà s'hi esta de glòria, amb la suavitat de les ales dels àngels, amb la dolçor de petons i de plomes. Però, home! No siguis tan còmode! Mira que estar-s'hi anys! Que no veus que la dona et fot banyes perquè no apareixes ni per fer-li una moxaina. Una dona a qui no se li presta atenció t'oblida en un plis plas. No està per punyetes! Ah! i a sobre et queixes... que sembla que t'han fet una injustícia.

    Jo el que faria seria embotir el nou marit dins del sofà que ha comprat i tornar a conquerir la teva dona, sempre, esclar, que t'interessi restablir les relacions amb ella. Perquè, a lo millor ha estat una benedicció de Déu haver-te lliurat de l' interfecta.

    Bé, noi, jo ja t'he donat el meu consell. Ara... JA T'HO FARÀS!

l´Autor

Foto de perfil de josep casanovas olmos

josep casanovas olmos

43 Relats

114 Comentaris

36952 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
He escrit uns quants llibres que han estat publicats a Bubok; una editorial d'Internet a la bast de tothom. Entre ells està "Pescant diàlegs" (Humor), "El Jardí Hermètic" (Ciència ficció), De mis andanzas en la Santa María (Picarescca), una trilogia del personatge Alfredo Bogavante (Investigador privat especialitzat en casos matrimonials), La Cloïssa fòssil (Opera prima), una recopilació de contes "Mucho cuento tienes tú", XL-25 (Ciència ficció d'humor) i La impremta del infern (fantasia-intriga). No puc deixar de nomenar a l'Aurora Marco, que m'ha fet de correctora.