La xerraire

Un relat de: josep casanovas olmos

Es movia com peix a l’aigua entre las dones. Tenia aquest do, el punyeter... Ara! Ja se li veia de petit. Que jo recordi, en portava unes sis-centes apuntades al repertori. Totes s’havien lliurat als seus encants.
No era gran cosa ni gaudia de molta paraula, però tenia una tita que parlava com ella sola. I quan dic que parlava, vull dir que parlava de debò. Al principi vaig creure que era una invenció, però un dia se'm va confessar molt amoïnat; la meva tita parla, em va dir. Es clar, jo em vaig quedar sorprès sense saber si riure o morir-me de pena.
No em va quedar més remei que preguntar que era allò que li deia. Vaig pensar que deixaria anar quatre paraules sense solta ni volta com ho faria un lloro, però va resultar tenir llargues converses de tot tipus. Després vaig recordar veure’l tot sovint ajupit xiuxiuejant i tapant-se la boca amb gestos que no eren normals. Ja posats, li vaig preguntar el perquè de tant èxit i em va revelar baixant la veu, que ella, li deia quines tenien predisposició al seu sexe. Ella també li deia com havia de portar els pantalons per marcar millor i li ensenyava els secrets per caminar amb més masculinitat.

Mentre l’escoltava se m’acudien moltes preguntes per fer-li, però no m'atrevia a preguntar. Mai vaig saber del cert, si em va prendre el pèl o no. El cas és que des de llavors, que miro de parlar amb la meva. Em passo un munt de estones a la intimitat agafant-me-la, intentant que pronunciï alguna paraula. De vegades, m’emprenyo i se'm me’n va la mà i li deixo anar alguna batzegada ; “canta” li dic, però noi, no hi ha manera... Em fa l’afecte que és sorda.




Comentaris

  • Així ja es pot, ja![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-02-2012 | Valoració: 10

    Amb una tita tan parlotejadora i eloquent, es pot anar pel món amb el cap ben alt.
    No cal més armes ni més maquinacions. No tens més que fer una parrafada amb la susodicha i ella soleta t'il·lustra en tot el que has de saber. Ara, aquest tio té un problema. Com un dia a la tita li doni per cridar més del compte, en un lloc silenciós, el posarà en un bon embolic, ja, ja, ja!

    Anmonite, ets únic en la teva espècie.
    Petons

  • Sens dubte són sordes[Ofensiu]
    nadàlia | 16-12-2011

    Bon relat, original. Aquesta xerraire potser era unn problema a l'hora d'anar per feina.
    Ja se sap molt parlar i poc cardar...De fet quan ho comentava amb els amics tots em deien que les seves també eren sordes, per tant no t'hi capfiquis. Vinga, ens llegim i visca l'originalitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josep casanovas olmos

josep casanovas olmos

42 Relats

115 Comentaris

31439 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
He escrit uns quants llibres que han estat publicats a Bubok; una editorial d'Internet a la bast de tothom. Entre ells està "Pescant diàlegs" (Humor), "El Jardí Hermètic" (Ciència ficció), De mis andanzas en la Santa María (Picarescca), una trilogia del personatge Alfredo Bogavante (Investigador privat especialitzat en casos matrimonials), La Cloïssa fòssil (Opera prima), una recopilació de contes "Mucho cuento tienes tú", XL-25 (Ciència ficció d'humor) i La impremta del infern (fantasia-intriga). No puc deixar de nomenar a l'Aurora Marco, que m'ha fet de correctora.