El petó

Han passat els anys i encara visc enganxat als seus llavis. Qui ens havia de dir que aquell petó d'amor arrossegués tanta passió i tant d'orgull.
Ens divertia molt inventar desafiaments entre llençols nets i somriures adolescents. Érem ingènuament joves. Un capvespre ens varem jugar un petó.
Des de llavors que mai parlem. Ens alimentem a través d'una palleta compartint saliva i dents. Tenim un fill en comú que sols veig de reüll. El que al principi era un joc, es va convertir en un suplici. Ens varem estimar massa.
Ella és molt tossuda i jo també. Li vaig proposar una juguesca; un petó indefinit. Mai penso perdre la posició; però ella tampoc. Perquè una juguesca, és una juguesca... Quin desastre!