L'efecte financer.

Un relat de: josep casanovas olmos





-D'on ha sortit aquell senyor?
-No ho sé senyor director. Ja fa hores que està assegut. Gaire be porta tota la tarda.
-És client nostre?
-Crec que no.
-Vagi a preguntar-li…

-Bona tarda, està esperant a algú?
-No.
-Desitja algun dels nostres serveis?
-No.
-Llavors, què hi fa aquí?
-Descansar.
-Doncs ho sento molt però em de tancar. Si no li fa res, haurà de sortir de l'establiment.
-I a on vol que vagi?
-No ho sé, però ha de sortir. Tanquem d’aquí a dos minuts.
-Molt bé… Tanquin.
-Perdoni, no sé si no m'ha entès. L'hi repeteixo de nou: anem a tancar. Faci vostè el favor d'aixecar-se i de marxar.
-No penso aixecar el cul del sofà. Aquí s'està molt bé. Deixi'm tranquil, jove.
-Tranquil?... Aquesta si que és bona!... Si no s'aixeca i surt immediatament hauré de cridar a seguretat.
-Cridi a qui vulgui però deixi d'emprenyar. Què no ho veu?... Estic intentant fer una dormideta.

-Bona tarda! Què passa aquí?
-Aquest senyor, que diu que no se’n va.
-Sóc el director del banc, té algun problema?
-No, cap.
-Doncs, apa! Aixequi's i faci el favor de marxar si us plau, l’acompanyaré personalment fins a la porta.
-No.
-Per què?
-Perquè no em dóna la gana.
-Però, per què?
-Perquè aquí estic molt be, tenen alguna cosa per sopar?
-Per sopar?... Ha! Ha! Ha! Ha!.. Tindrà que sopar a la casa seva, això no és un restaurant. Em sembla que una mica confós.
-No estic confós i tampoc tinc casa.
-S'ha perdut?
-No.
-Com es diu?
-I vostè què n’ha de fer?...


-Què fem senyor director?
-Cridi a seguretat.
-Els estic sentint, no estic sord encara que em vegin gran, encara tinc bona oïda i bon olfacte. Ni se'ls ocorri cridar al de seguretat.
-Doncs no ens deixa vostè una altra elecció.
-Com que no? Proposi-me’n una.
-Au va! Deixi's de ximpleries i vagi a casa. La seva dona l’estarà esperant.
-No m'espera ningú.
-Bé, però encara que no l’esperi ningú, ha de marxar d'aquí. No veu que em de tancar?
-Tan m’ha fot. Tanqueu i marxeu, però abans porteu-me un entrapà.
-Això és increïble… Gómez, cridi a seguretat.
-Què m'estan amenaçant?
-Sí avi. I tan que l’estem amenaçant! Si no marxa per les bones, ho farà per les males.
-Molt bé. Fem un tracte.
-Un tracte? No hi ha tracte que valgui. Ajudi'm Gómez… Apa! Amunt!
-No em toquin o truco a la policia!
-Nosaltres som els que trucarem a la policia. Està acabant amb la meva paciència. Com em dic Jiménez que soluciono aquest assumpte en un tres i no res. S’ha acabat.

-No es posi nerviós senyor director.
-Que no em posi nerviós? On es el de seguretat?
-Ja s'ha anat, senyor director.
-Com que s'ha anat?
-Passen tres minuts de l'hora.
-Hòstia, que puntual! Hauria de tenir la mateixa puntualitat per entrar a la feina. Digui-li a la meva secretària que truqui ella.
-Ho sento senyor, s'acaba de marxar ara mateix mentre parlàvem.
-Gómez, té vostè el mòbil a mà?
-Sí.
-Doncs a què espera?
-Truco?
-Truqui per Déu!

-Perdoni jove, es diu Gómez, oi?.. Si a de trucar, truqui primer a la pizzeria de la cantonada i que em portin una “napolitana” i una cervesa ben freda.
-Li faig cas?
-Gómez, vostè es imbècil. Doni'm el seu mòbil!
Què cony li passa a aquest telèfon?
-Marqui primer el “pin”, senyor director.
-Quin “pin”? Si no funciona... no funciona!
-Amb permís, doni'm… Ja sé el que passa; la càrrega. S'ha acabat la càrrega.
-Esperi un moment Gómez… Trucaré des de la meva oficina.
-No es preocupi senyor director, ja el vigilo jo.
Confiï en mi, no se m'escaparà.
-Per Déu Gómez! Si s'escapa, deixi’l! Cony! Deixi’l que se’n vagi.


-Bé senyor Gómez… com veig que són vostès un parell d'incompetents trucaré jo mateix.
-A qui trucarà? A la policia?
-No; a la pizzeria. Vol alguna cosa?
-No. Gràcies.
-Està casat?
-Sí.
-Té fills?
-Sí.
-Quants?
-Dos… Un nen i una nena.
-Jo tinc dos néts. Són adorables, m'alegren la vida.
-I per què no se’n va amb ells i tanquem el banc d'una vegada?
-Sense la pizza?... No fill, no.
-Se m'està fent tard… Escolti; si vaig corrent i li porto jo mateix la pizza, s'anirà?
-Primer me la hauré de menjar no?
-No s’ha la pot endur?
-No… Me la vull menjar aquí.


-Ja està. Ja he trucat. Ara mateix vénen. Així que prepari's perquè la policia estarà aquí cagant llets.
-Estic preparat Jiménez, o haig de dir senyor director?
-Digui el que vulgui, avi. D'aquí a una mica el perdré de vista. M'està fent arribar tard a una cita.
-A una cita o a una partida de tennis?
-Com ho sap?
-Ho sé.
-I què més sap vostè?
-Que no és aigua clara, oi senyor Gómez?
-A mi no em fiqui en embolics. Jo no he dit res. No imagini vostè coses que no han sortit de la meva boca. Li juro senyor director que s’ho està inventant.
-Tranquil Gómez, no pateixi; el crec.
-Ja son aquí!

-Bona nit, Què és el que passa?
-Bona nit oficial, tenim un problema. Aquest senyor no vol marxar. S'ha instal•lat en el sofà a primera hora i es resisteix a abandonar el banc.
-Aviat ho solucionem, no es preocupin. Em dóna la seva documentació?
-No la porto al damunt.
-On viu vostè?
-Enlloc.
-Haurà d'acompanyar-nos. No passa res, tranquil. Li prendrem les dades en comissaria i després el portarem a un lloc d'acolliment. Es troba bé?
-Em trobo de puta mare, però aquests senyors s'han obstinat a fer-me la punyeta i ni tan sols m'han donat un got d'aigua.
-Tenen un got d'aigua pel senyor?
-Gómez! Porti un got d'aigua immediatament.
-Com es diu?
-No me’n recordo.
-Quina edat té?
-Cony! Si estan posades les llums de Nadal!
-Aquets home està com un llum.

-La pizza.
-La pizza?
-Bona nit… Aquí tenen; una Napolitana i una cervesa. Seran quinze euros...
-Pagui vostè senyor agent, no porto diners a sobre.
-Gómez! Pagui la pizza.
-Ho poso a despeses generals, senyor director?
-No sigui burro. Posi-ho de la seva butxaca.

-Ara si em permeten vaig a sopar. En volen un trosset?
-No, no, que aprofiti. Quan acabi marxem, eh?... Tinguin paciència. Aquest home està desorientat, tenim molts casos així. Solen tenir pèrdues de memòria. És qüestió de deu minuts. Segur que la seva família el busca.
-Puc anar-me’n ja, senyor director?
-Gómez vostè no se’n va d’aquí, fins que no marxem tots. Té collons la cosa.


-Bona nit, hi es el meu company?
-Passi agent, passi.
-Què hi ha?
-El cotxe.
-Què li passa al cotxe?
-Hi ha una roda punxada.
-Què oportú. Esperin un moment.


-Senyor director, em temo que sortirem molt tard.
-Gómez no sigui negatiu.
-Podrien portar-me un cafetó?
-Ja ha acabat de sopar?
-Sí. Ara vull un cafè.
-Gómez porti-li un cafè de la màquina.
-Hòstia! No acabarem mai.
-No rondini, quant més aviat acabem, abans ens anirem.
-Desitja quelcom més el senyor?
-Un coixí.
-Un coixí? Quan la policia canviï la roda, se’n va vostè disparat. Em té fins als pebrots.

-Aquí té el seu cafè.
-Gràcies jove.
-Puc anar-me’n ja, senyor director?
-Gómez, com el torni a sentir dir la mateixa pregunta, l’acomiado. Vagi a veure si els policies ja han acabat.
-Ara mateix, senyor.

-Què? S'acaba el cafè o pensa remenar la cullereta tota la nit?
-No hi ha pressa, no m'atabali. Està cremant.

-La policia ha fotut el camp!
-Com diu?
-Dic que la policia no hi es.
-Gómez, ha mirat bé? Està segur?
-Seguríssim, senyor. No hi ha cap cotxe patrulla al carrer.
-No és possible, no és possible… Això és com un malson.
-Bona nit! Oi que tenen obert?... És per fer una transferència.
-Faci vostè el favor de sortir. No veu que està tancat?
-Però la porta es oberta.
-Torni demà. Faci'm el favor.
-Gómez! Tanqui la porta de l'entrada.
-Com ordeni senyor director. I si torna la policia?
-Ja trucaran coi!... Gómez em de resoldre aquets embolic. Agafi’l d’un braç i jo l’agafaré de l’altre. Em d’aixecar-lo tots dos alhora quant jo li digui. Som-hi... A la una, a las dues i a las tres!

-Un moment! Deixeu-me anar!... Sense presses, deixin que em prengui el cafè primer… I el coixí, què?
-Jo tinc un coixinet en el respatller de la meva cadira, el porto?
-Gómez vostè es idiota. Apa ajudi'm! Agafi’l pels braços!
-Ahhhh! El cor! El cor!
-Senyor, que li dona un atac!
-Segur que es comèdia. Agafi’l ben fort Gómez.
-S'està posant blanc.
-No faci cas. Cal treure’l d'aquí com sigui.
-Em moro… Em moro…
-Es mor senyor, se'ns mor… Un infart.
-Em cago en la mare que el va parir! Cridi a una ambulància! Ràpid! No s'entretingui!
-El meu mòbil no funciona.
-Utilitzi el telèfon de la meva oficina.


-Com es troba?
-Ja se'm passa… Estic bé.
-Ara vindrà una ambulància.
-Em porta el coixí?
-El coixí?... Gómez! Porti el coixinet!
-Ja vaig! Ja vaig! No ho puc fer tot alhora.
-Aquest home em desespera.
-L’acomiadarà?
-De vegades em venen ganes.

-Aquí té el coixinet, senyor.
-Ha trucat ja?
-Sí.
-I què? Ja vénen?
-No.
-Com que no?
-Per culpa de les vagues. Estan sobta els serveis mínims. M'han dit que igual vénen aviat, que podem trigar de dos a tres hores.
-Hòstia… Hòstia... Hòstia!
-Què fem senyor?
-Vagi a buscar el seu cotxe i porti’l a la porta.
-Avui he vingut amb autobús.
-Gómez, em té fins als ous. Quedi's vostè fent-li companyia, vaig a buscar el meu.
-Tranquil senyor director. Està en bones mans.
-En bones mans?... , Mare de Deu! Assegui's al seu costat i tanqui el bec.

-La porta! Gómez! Doni'm la clau!
-La clau?...
-A què espera? On es la clau?
-No la trobo senyor… Crec que la portava a la butxaca de la jaqueta. Ha desaparegut.
-Com que ha desaparegut? Busqui-la! No es quedi parat com un babau.

-Poden fer el favor de baixar la veu… Què es tota aquesta cridòria?...No són hores.
-Increïble. Això és increïble…
-Jo de vostès m'asseuria en el sofà, hi cabem tots tres si ens estrenyem una mica.
-Ens asseiem senyor director?... A on va?
-A la merda Gómez. A la merda!


-S’ha tancat a la oficina. Deixi’l, no li faci cas, Gómez. El pobre està molt nerviós. Potser hàgim de passar la nit aquí i qui sap si hi ha per a dies, o per a anys… Assegui's, assegui's al meu costat i expliqui'm un conte; les persones grans també necessitem de quant en quant que ens expliquin contes, vostè en sap algun?
-Un conte?...



Comentaris

  • sketch[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 13-04-2014

    Molt bo per fer ne un esquetx, bons dialegs! Felicitats!!

  • Ets bo, anmonite![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 13-04-2014 | Valoració: 10

    M'has fet riure força. Te'n recordes que et deia que eres el meu metge de capsalera? Doncs ho has tornat a aconseguir, m'has alegrat l'estona!
    Tot i que em sembla que ja l'havia llegit aquesta història. O era alguna de semblant? M'encanten els teus diàlegs, anmonite, ets un mestre.

    Salutacions

l´Autor

Foto de perfil de josep casanovas olmos

josep casanovas olmos

43 Relats

114 Comentaris

36942 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
He escrit uns quants llibres que han estat publicats a Bubok; una editorial d'Internet a la bast de tothom. Entre ells està "Pescant diàlegs" (Humor), "El Jardí Hermètic" (Ciència ficció), De mis andanzas en la Santa María (Picarescca), una trilogia del personatge Alfredo Bogavante (Investigador privat especialitzat en casos matrimonials), La Cloïssa fòssil (Opera prima), una recopilació de contes "Mucho cuento tienes tú", XL-25 (Ciència ficció d'humor) i La impremta del infern (fantasia-intriga). No puc deixar de nomenar a l'Aurora Marco, que m'ha fet de correctora.