dos estranys

aquest cop m'has tocat massa dins una ferida..quina plorera!!!!

per continuar sent estranys...

fantàstic

Simplement fantàstic

mol bo aquest poema capdelín! mencanta!!!!!!!!!!!
esta mub!!!!! dos estranys, es el que molta gent viu avui dia, mincoleixu.....


petns i abraçades

Utilitzes paraules senzilles
I dius tant!
Tens el do.

De la màgia de tants moments compartits, on res semblava podir morir, neixen els records que malgrat vulguin ser esborrat, resten amagats a la memòria.
De la tristesa d'haver perdut l'encís d'aquells instants on el temps semblava aturar-se.
Com pot transformar-se l'amor en l'oblit, aparentment com si mai hagués existit, només fraccions nedant en la memòria.

Natural i gens forçat, només amb el punt d'estranyesa i melangia que provoquen aquestes sensacions.
M'agrada per què arriba sense ser tràgic, formant part dels moviments de la vida.

No dono a l'abast de llegir-te. Has venut la teva ànima a la musa o n'ets el seu enamorat?

Molts petons!

Què maco el vers:

Teníem l'eternitat
ens els nostres dits, fa dies,
fa instants... recordes?

Quan un estima, quan un està enamorat atura el temps, no és conscient de la caducitat i la temporalitat de totes les coses...

Un poema molt intens.

Una abraçada.

sincerament sense paraules .... em sento molt identificada.... realment m'esta passant aixo ... ''som com dos estranys'' ...... omitset

no em deixaràs de sorprendre mai?!?!?!
és preciós, ple de melangia, però fabulós...uns versos fantàstics!!!!
un petonàs.....
PD: què vol dir que no et creus lo de la foto?????
incrèdul....aiaiaiai!!!jejeje (per fi n'he posat una de nova...)
Abraçada+petó= bonic instant

Capdelín ets superb!! Si t'he de dir la veritat a mesura que anava llegint se m'ha possat la pell de gallina!! Amb aixó tu dic tot!! Explendid!! Segueix escrivint així de bé!
GuSPIRA

pensar que mai més podrà veure els estels sense pensar en ell... que sempre somiarà en elll...
Això sí que era amor del pur... pur i tendre... llàstima que s'hagi acabat... ara només els queda ser dos estranys!!

Uff!!! Quants dies que feia que no et llegia... trobava a faltar aquestes dosis de poemes tan i tan ben fets...
Ara ja tindré més temmps... per a mi ja s'ha acabat el curs!!! ueee!!!

Apa continua així!!

Un petonàs...!!

Anna