Donar la ma. Demanar la ma.

Sàvies les teves paraules Joan. Quan dónes la mà o ´per exemple et dónen un copet a l'espatlla amb la mà. Sents que aquesta persona t'accepta i fins i tot et pot arribar a dir amb aquest gest que t'apoia o que està allà si el necessites. Llàstima que cada vegada ´sembla que costi més fer aquests gestos.
salut!

Tens raó, la mà és una via entranyable dels sentiments més profunds. Tinc un relat en què una mà que toca suament una altre és el punt àlgid.
Sí, m'ha agradat aquest "homenatge" a les mans.

Tal com tu dius, el gest de "Donar la ma és oferir, permetre, connectar. És una trobada personal" a la que pot ser algunes persones no atribueixen tota la importància que té.
Veig que tu sí que ho fas, amic Joan.
Per tant, t'envio una doble encaixada de mans,
Unaquimera

Respecte al comentari que m'has fet al recull Amb poc mots breus, a banda de "Curiós" i "interessant", no entenc la resta de la frase, disculpa'm: l'he donat tombs, però no acabo de saber a què et refereixes.

Veig que arribo tard. Amb els comentaris que t'han fet al relat, poca cosa em queda per dir.

Només et diré, que si em necessites, no dubtis que et daré un cop de mà, sé que vas amb el cor a la mà.

Et felicito perquè tens per la mà fer relats rics en reflexió!

Núria

Li vaig dir a la meva actual dona quan la vaig conèixer.

És veritat que amb donar i demanar la mà es creen unes relacions molt especials.

M'has comentat alguna cosa meva i no havia parat al teu racó. Ara he vingut i m'he adonat que ets tot un veterà, només amb la foto. Però escrius molt bé, amb sentit i amb critèri. Com és possible que no m'hagi adonat fins ara de la teva presència al Fòrum, ni a la pàgina d'Inici? Mistèri de la ciència.

No, la veritat és que si pogués comentar cada relat, cada autor, ho faria, però és missió impossible.

Celebro haver descobert un bocinet, encara que molt petit, de la teva Gran Obra.

No m'extenc més, que tinc molts comentaris a fer.

A reveure!

ll.a.

Com sempre, Joan, encertes al mig de la diana. Quantes vegades el tacte, en un simple gest, ha dit tot el que no hem pogut dir amb paraules. I les mans són instruments que serveixen, no solament per treballar i per ajudar sinó també per expressar amor. Jo m'hi fixo molt en les mans de les persones, diuen moltes coses de la gent. Gairebé s'hi podria llegir la vida en una mà i no em refereixo a la palma sinó en tota ella.
Continua amb la teva tasca de fer-nos reflexionar sobre les coses senzilles que tenim al nostre abast. Gràcies
Molts petons.

una cosa tan senzilla com és la ma. M'han agradat molt les seves reflexions; sempre he pensat que per la forma com algú t'encaixa la ma, pots saber una mica de la seva personalitat. Així per exemple, desconfio dels que al fer una encaixada t'ofereixen la ma com si fos un peix, flonja i tova, mancada de caràcter. De ben segur que vosté no és d'aquests. Molt bon relat!

.........................................................................................................................Hola senyor Juan un cop mes al felicito ja que avui a fet un relat al meu gust mol maco m'encanta, i si no vaig errada considero que es una persona mol autentica i al mateix temps mol intel·ligent, amb lo que escriu a mi amb dona aquesta sensació, bona persona.
Segueixi escrivint.