Dolor

Sempre hi ha un "novament",
torna sempre aquest "novament",
per a ser quelcom conegut,...

Farem els mateixos passos,
els mateixos errors d'abans,

Prendre'm el tren que ens transporta
per les mateixes estacions d'abans,...

Retornarem a un passat sense futur
del qual mai sortim, ni sortirem,...

Circularem, farem voltes, això sí,
sense tocar el fons de la qüestió,...

Només quan soni el timbre
o ens cridin pel nom,
descarregarem una llàgrima tènue,
mentre ens aixequem: és el nostre torn,...

Només una llàgrima i una mirada
a qui ens ha acompanyat,
absorts en els nostres pensaments,
en el nostre inherent dolor,...