Dolça Catalunya (bressol d’una gran nació)

Cada dia puc veure per les notícies, com protagonista d’un destí incert, ets presentada de forma enigmàtica i indeterminada. Alguns et descriuen com una terra desconeguda i erma, d’altres s’aprofiten de la teva llet per amamantar els porcs, uns altres no saben la teva llarga existència i el més trist és que ets la diana, l’objectiu de tir d’unes fletxes que volen destruir-te. Amb la punta encesa volen incinerar el record d’una dolça mirada que ens va engendrar. Et volen sotmetre i obligar-te a que perdis la teva identitat. Volen apagar la flama que neix d’una muntanya sagrada per il•luminar-nos el camí. Segles d’història t’han reprimit, has estat tancada en una calabós fosc, on ni la llum arribava a la teva bella mirada, semblava que la flama es consumia, però el record de quatre barres cicatritzades en el cor de cada home i cada dona han continuat la dura tasca de sobreviure sota l’ombra d’un dictador. Les llàgrimes i la sang que hem vessat per tu Catalunya no pot ser en va. Fa uns anys et cosiren la boca amb fils d’aram perquè no poguessis donar testimoni de la teva poderosa veu davant d’un clam de llibertat. Els records, els nostres avantpassats, els nostres avis que patiren una dolorosa guerra inútil que encara ara porta dolor, tot això, tots aquests som tu i tu ets jo, tu ets tots, nosaltres. Totes aquelles persones que espantades i desorientades varen perdre la vida o una part d’aquesta per una causa noble, gent senzilla i humil que està i estava disposada a tot per tu. Perdre aquell ésser que tant t’estimes, els fills, el marit, la muller, la mare, el pare...que se n’ha fet d’ells? Tots volíem i volem el mateix: la llibertat. No en sens els crits? tots clamen des del més enllà davant d’una victòria històrica forjada en el cor de cada català. La teva identitat és l’arrel de tota una cultura, d’un poble que t’estima i que vol donar testimoni de la teva força i esplendor. Ens espera un futur dur. No tenim armes, no tenim exèrcit, no tenim afany de possessió ni de poder, però tenim un cor, un sentiment més fort que qualsevol arma: l’amor. Tenim l’amor per la nostra terra, per la nostra llengua i per la nostra cultura, un sentiment que mai sens podrà arravatar.