Distància

Un relat de: Aleix de Ferrater

Reconec l’únic pensament
de l’ànima roja que m’empaita,
revivint la feixuga pujada
a la ciutadella sense tu.

A migdia, de baixada, m’empasso
la gana que em crema a les butxaques
i oloro de lluny
la fragància de la veu que voldria.

Però a l’altre costat del riu
el soroll és massa groc
i el tramvia no és cap vell autobús victorià.

Potser algun dia tornaré a Brentford
i llavors, el meu tu serà únicament teu.

Comentaris

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-12-2018 | Valoració: 10

    Quina meravella de poema, Aleix, que és un senxill amor, dins de tu. Molt tendre i amb molta filosofia, que enamora...
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • Quina pluja![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 06-06-2018 | Valoració: 10

    T’imagino passejant solitari per ciutats de països diferents,
    tan diferents que t’acostes a mi en el temps.

    Una altra forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Boires i records, ombres i desitjos[Ofensiu]
    Teska | 29-03-2018 | Valoració: 10

    Em satisfà tant el que suggereix, que no em cal saber-ne res concret. Em quedo endormiscada entre boires i ombres, on els records i els desitjos semblen jugar a suplantar-se.
    Una abraçada gran,
    Teska

  • Tan lluny i tan a prop[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-03-2018

    Hi ha llocs que, sense saber ben bé per què (potser per la seva bellesa), ens fan desitjar una companyia que no tenim. Aquests llocs ens en fan recordar d’altres, aquells on sí vam tenir la persona estimada al costat. És com si la bellesa del present ens transportés a la bellesa d’un passat que ens agradaria recuperar, encara que només fos per fer una passejada agafats de la mà tot baixant de la ciutadella.
    Sensual poema per fer servir tots els sentits.

  • Disfrutant [Ofensiu]
    Rosa | 30-01-2018 | Valoració: 10

    M'agrada fer servir els sentits (olfacte, vista, oïda, etc...) en un poema i tu ho claves!! Felicitats i gràcies per fer-nos gaudir tant.
    Rosa.

  • No ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 09-11-2017 | Valoració: 10

    ... l'hagués entès si no fos per l'aclaració que li fas a jovincdunsilenci.


    S.

  • Geografies d’olors i colors[Ofensiu]
    rautortor | 03-11-2017


    En llegir el teu poema per primera vegada em van seduir novament la teva manera tan personal d’explicar-nos records i sensacions i la forma com conrees el tema de l’amor i la delicadesa que hi traspua. La distància de l’enyor i tots els elements –olors, colors, sorolls, llocs...– que el defineixen s’entrelliguen magistralment en una composició íntima, personal i intimista.
    Però, després de llegir els aclariments que vas fer a jovincdunsilenci, vaig acabar de copsar la plenitud del poema. I, com ella i altres que et comenten, t’he de dir que un cop més em meravellen els teus recursos literaris i, en aquest cas, l’ús descriptiu que fas de la sinestèsia i la incorporació d’imatges tan contundents com la gana que em crema a les butxaques, el meu tu serà únicament teu.
    Sempre són d’agrair els teus versos.

  • M'encanta[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 01-11-2017 | Valoració: 10

    La manera en que expresses un sentiment nostàlgic d'un lloc que, segurament, voldries visitar en companyia.

    La manera com uses la sinestèsia, barrejant els sentits i allò que poden copsar ("el soroll és massa groc" o "la fragància de la veu")-

    És sorprenent i gratificant.

    Felicitats.

    P.D.

    T'agraeixo molt el teu generós comentari al meu escrit "Nit davant la llar".

  • Fora del temps i la raó[Ofensiu]
    Endevina'm | 29-10-2017

    Sentir el ritme dels mots que ens transporten al teu món personal d'amor etern i barrejant colors d'una manera que pots interpretar de tantes altres maneres, personals i les que ens entrelliguen en altres opcions sentimentals i socials.

    Boniques paraules, un ritme candent, de vals arrabassat.

    No calen tantes paraules, quan quatre línies ho diuen tot.

    M'ha agradat!!!!

    Ferran

  • Els teus poemes sovint toquen el tema de l'amor que és com dir tocar el cor. Això vol dir que ets un home força enamoradís. En canvi, jo sempre exposo la part sensual i física de la persona. El teu és un amor sentimental, sensual i en certa manera durador . Per contra jo, llevat del poema Saint Ives, els meus reflecteixen una caducitat gairebé momentània, sense compromís... Això m'atorga llibertat a canvi de no experimentar l'amor ver com et passa a tu.
    Llegint aquest poema, distància, he copsat aquestes sensacions que t'acabo de descriure i és que hom ha de percebre, per força, aquesta delicada i refinada forma teva de descriure una situació d'atracció amorosa.

  • Tramvia groc, autobús vermell[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-10-2017

    Jo vinc d'un silenci, moltes gràcies pels teus comentaris. Mira, el soroll groc és el dels tramvies de Praga, on situo l'acció. El vermell és el color dels autobusos de Londres (Brentford n'és un barri), on hi vaig viure uns anys en bona companyia. La Ciutadella és un indret de la capital xeca, preciós, a l'altre marge del riu Moldava, un lloc massa sentit per no enyorar aquell perfum d'ella que tan m'atrapava. Prenc nota de la major comprensió del poema. Una forta abraçada i fins aviat.

    Aleix

  • Una última cosa[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 27-10-2017

    No he pogut evitar pensar que Brandford també funciona en el teu poema com si fos el nom que li has donat a un sentiment; com si volgueres nugar el lloc a qualitats que imagine que són, i perdona l'atreviment, l'amor i la llibertat.

  • Per cert[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 27-10-2017

    Com sona el soroll massa groc? Té relació amb el present més immediat? A veure si algun dia m'ho dius. Entretant, rep una forta abraçada.

  • Brendford[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 27-10-2017 | Valoració: 10

    M'ha semblat un poema nostàlgic i, perquè potser no el puc comprendre plenament, enigmàtic. Em desconcerta i intriga com funcionen ací els colors: ànima roja, el groc que pareix fugir d'aquestes connotacions de nostàlgia i de persona que retens en el record... Un record que puja i baixa, sense ella, a un lloc, la ciutadella, amb tot el que de dolent i de bo puga tenir la història d'aquest lloc. Hi ha un vers que trobe molt bonic i suggeridor: oloro de lluny la fragància de la veu que voldria. El final, on dius que potser tornaràs perquè quede en ella la part que retens i que t'acompanya en eixe trajecte que has fet, tal vegada mentalment, perquè també forma part del record.
    Bé, el llegiré més vegades per si sóc capaç de copsar el seu significat, encara que, de vegades, això no és el que més importa. Només et diré que m'agrada com fas sonar el teu record, sense saber si el comentari s'apropa o no a la realitat del poema.


  • PRECIOS[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 26-10-2017 | Valoració: 10

    els teus versos son una maravella. Chapeau

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

189902 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).