Distància

Un relat de: Aleix de Ferrater

Reconec l’únic pensament
de l’ànima roja que m’empaita,
revivint la feixuga pujada
a la ciutadella sense tu.

A migdia, de baixada, m’empasso
la gana que em crema a les butxaques
i oloro de lluny
la fragància de la veu que voldria.

Però a l’altre costat del riu
el soroll és massa groc
i el tramvia no és cap vell autobús victorià.

Potser algun dia tornaré a Brentford
i llavors, el meu tu serà únicament teu.

Comentaris

  • No ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 09-11-2017 | Valoració: 10

    ... l'hagués entès si no fos per l'aclaració que li fas a jovincdunsilenci.


    S.

  • Geografies d’olors i colors[Ofensiu]
    rautortor | 03-11-2017


    En llegir el teu poema per primera vegada em van seduir novament la teva manera tan personal d’explicar-nos records i sensacions i la forma com conrees el tema de l’amor i la delicadesa que hi traspua. La distància de l’enyor i tots els elements –olors, colors, sorolls, llocs...– que el defineixen s’entrelliguen magistralment en una composició íntima, personal i intimista.
    Però, després de llegir els aclariments que vas fer a jovincdunsilenci, vaig acabar de copsar la plenitud del poema. I, com ella i altres que et comenten, t’he de dir que un cop més em meravellen els teus recursos literaris i, en aquest cas, l’ús descriptiu que fas de la sinestèsia i la incorporació d’imatges tan contundents com la gana que em crema a les butxaques, el meu tu serà únicament teu.
    Sempre són d’agrair els teus versos.

  • M'encanta[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 01-11-2017 | Valoració: 10

    La manera en que expresses un sentiment nostàlgic d'un lloc que, segurament, voldries visitar en companyia.

    La manera com uses la sinestèsia, barrejant els sentits i allò que poden copsar ("el soroll és massa groc" o "la fragància de la veu")-

    És sorprenent i gratificant.

    Felicitats.

    P.D.

    T'agraeixo molt el teu generós comentari al meu escrit "Nit davant la llar".

  • Fora del temps i la raó[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 29-10-2017

    Sentir el ritme dels mots que ens transporten al teu món personal d'amor etern i barrejant colors d'una manera que pots interpretar de tantes altres maneres, personals i les que ens entrelliguen en altres opcions sentimentals i socials.

    Boniques paraules, un ritme candent, de vals arrabassat.

    No calen tantes paraules, quan quatre línies ho diuen tot.

    M'ha agradat!!!!

    Ferran

  • Nil de Castell Ruf | 29-10-2017

    Els teus poemes sovint toquen el tema de l'amor que és com dir tocar el cor. Això vol dir que ets un home força enamoradís. En canvi, jo sempre exposo la part sensual i física de la persona. El teu és un amor sentimental, sensual i en certa manera durador . Per contra jo, llevat del poema Saint Ives, els meus reflecteixen una caducitat gairebé momentània, sense compromís... Això m'atorga llibertat a canvi de no experimentar l'amor ver com et passa a tu.
    Llegint aquest poema, distància, he copsat aquestes sensacions que t'acabo de descriure i és que hom ha de percebre, per força, aquesta delicada i refinada forma teva de descriure una situació d'atracció amorosa.

  • Tramvia groc, autobús vermell[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-10-2017

    Jo vinc d'un silenci, moltes gràcies pels teus comentaris. Mira, el soroll groc és el dels tramvies de Praga, on situo l'acció. El vermell és el color dels autobusos de Londres (Brentford n'és un barri), on hi vaig viure uns anys en bona companyia. La Ciutadella és un indret de la capital xeca, preciós, a l'altre marge del riu Moldava, un lloc massa sentit per no enyorar aquell perfum d'ella que tan m'atrapava. Prenc nota de la major comprensió del poema. Una forta abraçada i fins aviat.

    Aleix

  • Una última cosa[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 27-10-2017

    No he pogut evitar pensar que Brandford també funciona en el teu poema com si fos el nom que li has donat a un sentiment; com si volgueres nugar el lloc a qualitats que imagine que són, i perdona l'atreviment, l'amor i la llibertat.

  • Per cert[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 27-10-2017

    Com sona el soroll massa groc? Té relació amb el present més immediat? A veure si algun dia m'ho dius. Entretant, rep una forta abraçada.

  • Brendford[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 27-10-2017 | Valoració: 10

    M'ha semblat un poema nostàlgic i, perquè potser no el puc comprendre plenament, enigmàtic. Em desconcerta i intriga com funcionen ací els colors: ànima roja, el groc que pareix fugir d'aquestes connotacions de nostàlgia i de persona que retens en el record... Un record que puja i baixa, sense ella, a un lloc, la ciutadella, amb tot el que de dolent i de bo puga tenir la història d'aquest lloc. Hi ha un vers que trobe molt bonic i suggeridor: oloro de lluny la fragància de la veu que voldria. El final, on dius que potser tornaràs perquè quede en ella la part que retens i que t'acompanya en eixe trajecte que has fet, tal vegada mentalment, perquè també forma part del record.
    Bé, el llegiré més vegades per si sóc capaç de copsar el seu significat, encara que, de vegades, això no és el que més importa. Només et diré que m'agrada com fas sonar el teu record, sense saber si el comentari s'apropa o no a la realitat del poema.


  • PRECIOS[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 26-10-2017 | Valoració: 10

    els teus versos son una maravella. Chapeau

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

92 Relats

1826 Comentaris

90790 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.