desperta el cos, desperta el cor

No puc amb eixa mirada... Em mires, i no puc reacionar, un exèrcit de formiguetes, recorren el meu cos. Des de els dits dels peus, fins l'últim pel del meu cabell. Una mirada que està entre la d'un gat que s'acaba d'acaronar, i entre la mirada d'un peix que acaba de sortir de la peixera, i ara és lliure en l'aigua, l'aigua del mar.
Intente parlar, i sols puc callar. Vull cridar, i sols senc silenci, i el teu respirar, que és encara millor que el silenci.
Ets pura sensibilitat, em senc lliure, o millor dit, no em senc. Sols et senc a tú. M'agrada. M'agrada sentir-te, sentir que m'estimes. Sentir que em dessitges. M'agrades.
Puc riure. Tal vegada el que voldria seria plorar de felicitat. El meu cos es desconecta de la meua ment. La meua ment passa a un altre estadi, al estadi més pur i transparent. A cap estadi. Es queda en blanc. El meu cos, també canvia d'estadi. Un estadi de seguretat, de felicitat, de independència respecte a mi, però de dependència, respecte a tu.
No em cal parlar per dir-te que t'estime. No et cal parlar per dir-me que m'estimes. Sols mira'm. Fes eixa mirada. Toca'm, acariciam, fes-me sentir lliberada.
I ara... ara una lleu brisa que surt dels teus llavis toca tot el meu cos. Ara, la meua ment torna al cos. Ara em done conter de que realment erem dues persones. M'he donat conter. M'agrada també aquesta sensació. Continua bufant. És com la brisa del matí que entra per dins del llit per avisar de que un nou dia comença.
No se on estas. Tinc els ulls tancats, sols sóc receptiva al que fas. Crec que és el torn de la cama, o tal volta del braç. No m'importa saber-ho. No m'importa no saber-ho, i és que, quan estic amb tú, no m'importa res. Ni tan sols jo. No pense, senc. No penses, actues.
M'has robat els meus llavis, per juntar-los amb els teus. Tan suaus i tous com el primer dia que em vas besar. Eixe sabor tan caracteristic, una mescla entre dolç, canella, mel i llima. Un rebitalitzant per al meu cos.
Crec que ja has acabat, i de repent, em tornes a tocar. Em tornes a abraçar. La meua pell està eriçada, vol més. Vull fer-te sentir el que m'estas fent sentir. Vull cridar, però tan sols puc callar. Vull parlar, però tan sols puc somriure. Vull dir-te que t'estime i tan sols puc mirar-te.
Ara em parles. Desperte d'aquest somni que creia ser etern. Desperte de l'altre món. Torne a la realitat. Torne amb tú. La meua ment i el meu cos, de repent son un. Desperta el meu cos. Desperta el meu cor.
I finalment, tornes a fer aquesta mirada.