l'home del tren

Acabe de pujar al tren i ahí està ell, un home d'avançada edat, amb una barba blanca, llarga i poblada. Sembla un pintor, sembla Picasso. La seva mirada m'ha intimidat, és bohèmia, somiadora i penetrant.
A unes escasses cadires de diferència està sentat ell, sembla un autèntic observador, pareix que es nodreix de mirar a la gent i amb açò farà l'argument de la que serà la seva pròxima obra d'art.
Te pocs cabells, i la front molt deshabitada. És un home de conte, La seva vestimenta es més bé vulgar, va amb una camisa blanca, pareix ser de cotó, però és la seva mirada el que més m'ha impactat, mira el paisatge, el retrata i el deixa dins de la seva ment com si d'una fotografia es tractares. Al seu costat hi ha una xica jove que està llegint, i tan prop que es troba d'ella, sols els separen uns centímetres, a ella no li dedica ni un segon de les seves mirades.
Les converses que s'articulen el seu voltant són tan obsoletes i ignorants que prefereix captar la seva atenció a les poques vistes que ens ofereix el tren o una altra persona, sentada a pocs metres d'ell i que està escrivint.
Sap que és el que estic fent en cada moment, estic segura.
En cada instant que torne la mirada cap a ell, els nostres pensaments, gràcies las ulls, s'entrecreuen. No em puc creure el que està passant! Sabem tots dos que les nostres mirades instantànies són la complicitat entre un artista i un estudiant.
La dona i la xiqueta sentada al seu davant s'han alçat, les observa minuciosament es tanca la porta del tren i continua mirant tot el que s'articula al seu reduït cercle.
Li molesta el sol, i amb la seva mà arrugada, molt morena i gran, tapa els ulls per a que els rajos no l'impedeisquen observar cada detall.
Les seves ninetes dels ulls sembla que estan ballant, de dalt a baix, giren, miren i tornen a girar. Aquest home ha de tindre 1000 i 1 ambicions, tot ho observa, la seva sabiduria, no deu conèixer el límit, tot ho reten a la seva ment per a plasmar-ho en un paper com si de la palma de la seva mà es tractares.
Aquesta volta l'he mirat jo, sense que ell m'observara, las pocs segons, la meva mirada l'ha incomodat, s'han intercanviat mirades i ha desviat de mi la seva atenció.
Menys mal que sempre m'agrada portar alguna cosa per a escriure o dibuixar, per si, com avui, dalt del tren em surt la inspiració, del contrari, ja voldria tornar a casa per a que no se m'oblidarà ni el més mínim detall d'aquest geni del tren.
En alguna part del meu interior alguna cosa em diu que eixe home major vol compartir alguna cosa, tal vegada amb els familiars amb els que es reencontrarà en arribar al seu destí, o tal volta compartir la seva imaginació nodrint-me d'idees per plasmar-les i mostrar-les a la gent.
Acaba de canviar de lloc, ara el sol no impedirà la seva visió, però observarà amb més precisió a la resta de viatgers.
Tanca els ulls, però no dorm, medita, pensa, i observa mentalment l'esquema de l'obra. La seva productivitat ha de ser tan fructuosa que preferirà a voltes, tractar temes menys abstractes.
Igual que un Déu de l'antiga Grècia sap que està passant i la seva màgia oculta és la meua font d'inspiració.
Ja fa una estona que em mira, però no somriu. La seva actitud és molt pacient. Les celles s'acurruquen, així pot conèixer quins son els meus pensaments.
Pensa de nou amb els ulls tancats. El seu rostre fa un esforç, com si tinguera dificultat per a imaginar o recordar. Observa els nous passatgers, estan envaint el corredor i no deixen que les nostres mirades es filtren! No puc veure'l! espere que es senten per a poder continuar escrivint! Es mouen, puc veure la seva mà! Ara ja no, s'ha perdut entre la multitud.
Esperaré mirant l'eixida per saber quin és el seu destí, perquè realment, tinc curiositat de saber-ho.
No el veig, la pròxima parada és la meva, no crec que el veja, confie en que la sort ens pare a la mateixa estació.

No ha sigut així, aquell home savi, misteriós, no ha parat, m'he quedat sola a l'estació, escrivint, sentada en un banc, i no he sigut el suficientment audaç per a sentar-me al seu costat, parlar-li, i entaular una conversa que estic segura que haguera sigut molt interessant.
Ara sols em queda esperar un altre dia, a veure si puc tornar a trobar-me amb ell.