vola!

VOLA!
No se exactament a que estàs jugant. La veritat és que tampoc m'importa massa, tu juga al que desitges, però a mi no m'estoraves. Deixa que cadascú juguem al nostre joc.
Deixa'm jugar tranquil·la! Si, bé, preocupat per mi, és bo saber que estàs ahi. Però demostra-ho. Quan et truque, contesta'm a les telefonades. Quan et parle, mira'm als ulls.
No intentes enganyar-me. Se que estàs ferit, però et vas ferir tu sol.
No, no puc donar-te explicacions. Soc lliure, lliure com un ocell que acaba de sortir de sa gàbia, que l'havia tingut empresonat anys i anys.
Deixa'm volar! Tu volies volar! És cert, tu volies volar. Que ha quedat de tot això? Encara vols que et done explicacions? Deixa'm i vola.
Oblida el que vàrem ser, i pensa en el que eres.
No t'escric per res, t'escric per tot. Escric per a deixar-te clar, que aquesta serà l'ultima vegada, que amb forma de lletres, veges la meua paraula.
Guanya'm. No em digues que et tinc. Demostra'm q realment això és cert. No tinc por. I tu, covard, tens por de res.
Desplega les ales, i enlairat cap al cel!busca'm! em trobaràs allí, prop del sol, però no vages, si tens presa. Aquí no pots saber el temps que tardaràs.
Si vens, que siga ara, que siga amb tu, porta les ales desplegades, i els sentiments a flor de pell, jo t'espere dalt de l'arbre. Si no vens ara, no esperes vindre mai. Jo continuaré dalt de l'arbre, amb les ales ben obertes. El vent les mourà. Des de dalt de l'arbre, t'observaré. Pensaré en el que vàrem ser, i en que t'has convertit. Si encara per a tu, te significat al paraula amic, fes-me cas, i vola! Jo t'espere, però no em demanes més d'allò que no et puc donar. Que és tot.