LA LLETRA QUE NO EM DEIXA OBLIDAR.

Un relat de: fadeta

Cantes aquella cançó,
[que per cert,]
ja feia segles no cantaves.
T'esforces per recordar la lletra completa,
per no equivocar-te en els acords.
Somrius i ajups la mirada.

Parle i mire el que m'envolta,
mirada perduda i somriure brillant.
I recorde cada segon d'aquell instant,
Canta'm, abraça'm, besa'm,
[i que no acabe la nit,]
encara que siga de matinada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de fadeta

fadeta

15 Relats

5 Comentaris

14426 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
des de fa un temps a d'ara m'he decidt a mostrar alló que escric.
Escric per evadir-me, perquè a voltes les coses queden millor escrites que dites, perquè crec que sóc realment jo, al 100%...
perquè mai ho havia compartit¿? ni ho creia necessari, ni pensava que agradaría... però un dia, algú va vindré a visitar-me, em digué alguna cosa a cau d'orella, i em va fer iniciar-me...
nose on estas, no se qui ets, però, MOLTES GRÀCIES!