un bon café

Quina és la vertadera importància d'un bon café? Hi ha persones que prefereixen un bon lloc, amb música que els agrade, altres, l'espesor i el gust del café, però molt poques (quina llàstima!) les que pensem que la importància d'un bon café és la companyia i les converses que pots tindre amb la/les persona/es que està amb tú.
Poc a poc em vaig fent gran, i pensava que a mesura que passava el temps aniria fent-me més realista i menys somiadora, fins que obris les portes del teu interior a noves persones i coneixes realment a les persones, el seu interior, escarbes en les seues entranyes per a poder arribar a saber el que senten i realment, tot aquest procés, et va omplint i enriquint com a persona, però conèixer a una persona que valore, senca i pense de la mateixa manera que tú et fa omplir-te a l'instant, fa que conegues, descobreisques i valores el teu pròpi "jo". Cada cop que estas amb ella t'ompli més, penses que potser un dia sobrepasses els límits i l'aigua brolle per damunt del got, però mai pots sobrepassar-te, perquè eixa persona eres tú, (no físicament). Mai podem cansar-nos de nosaltres, ni de la nostra vida. Podem cansar-nos i fins i tot odiar, les coses que envolten i creen la nostra vida, però a l'igual que apartem el que ens crea discòrdia, hem de llevar els factors externs que no ens deixen fer la NOSTRA vida com volem que siga i com volem fer-la. Hem de seguir caminant, llevant les pedres del camí i avançar amb disposició mental més que física, sense por a les adversitats que se'ns poden presentar al davant. De tot hem d'apendre, com a humans que som i som afortunats de tindre la capacitat de raonar, raonem, anem més enllà de les coses.
Anar caminant i veure el somriure d'un nen, ens ha de fer veure inocència, complicitat i llum, i eixes coses són les que oblidem i deixem passar dia rere dia i són les que realment, ens fan sentir bé.
Avuí he parlat amb mi mateix (al cap i a la fí és així) i he vist descrita la meva situació. Tinc la necessitat de veure les coses més del que són, inconcientment necessite fer-ho i no puc evitar-ho, i tampoc vull. Gràcies a aquestes coses insignificants, cada dia és diferent, cada dia tinc més ganes d'eixir al carrer, veure que cada persona, a la seva manera, fa la seva vida, intenta ser feliç. Saber que no saps el que et pot passar, el que pots sentir en un dia, em fa viure amb intensitat els moments, els segons, la vida.
Hi ha tantíssima gent que no valora un dia amb sol, que em fa sentir ràbia per no ser jo qui els ensenye a valorar aquestes coses. Com pot ser que no noten pega en la seva pell, els dona noves energies? Un grapat de terra entre les mans no té cap valor, però perquè hem d'esperar que una cosa, en aquest cas, un grapat de terra, tinga valor? Per a mí, té massa valor emocional, el pensar que la terra que tinc entre les mans m'ha vist crèixer, m'ha criat, m'ha alegrat, m'ha decepcionat, em fa donar gràcies per caminar cada dia, per un dia nou. La veritat és que no mai he sabut a qui havia de donar-li les gràcies, possiblement, he de donar-li-les a totes les persones, tots els factors, totes les emocions, sentiments, que condicionen la meva vida, i la fan especial. Podem pensar que si són tantes coses les que creen la nostra vida, realment, l'única cosa que creiem que era nostra, no ho és, si pensarem això, estariem molt enganyats. De la mateixa manera que estem condicionats, nosaltres som els condicionadors del nostre destí, en el moment que elegim o refusem una cosa, tanquem una possibilitat que no es tornarà a repetir i mai sabrem el que ens esperava.
Quan escric els meus sentiments em done compte que sóc una somiadora un tant utòpica, però cada cop em done més compte que els somnis omplim el buit de tindre que viure la vida amb els ulls oberts.
Supose que hores d'ara, és evident que la importància d'un bon café per a mí, és saber mostrar-te tal i com eres a l'altra persona, i si a més, ella també ho fa, la satisfacció de saber que dones confiança i que l'altra persona és tal i com ho estas veent, és màxima. Hi alguna cosa a la vidas millor que un BON café?