instant distant

No se com descriure, però al mateix temps que et senc a prop, et note distant. Ho se. Estàs cansada. No tens ganes ni de riure, jo tampoc, no se que fer. Vull que continues rient, però tot el que faig, s'esvaeix, com quan les ones de la mar trenquen amb l'arena. Els meus gestos desapareixen, i al teu rostre no veig reflexat cap d'ells.
Que vols que et diga? sols has de dir-me les paraules oportunes, i jo te les diré a cau d'orella.
Fes-me feliç, deixa'm veure't feliç, i després pega un crit, pe`ro no crides, que siga el teu rostre qui em deixe ser feliç.
Fes que la meua pell s'eriçe amb el sentir de la teua pell, i que dels meus ulls brollen gotes d'aigua que més tard, eixugarà la meua camisa. Deixa que et lleve la teua. Deixa'm contemplar el paradís ocult, trasllada'm a mil mons, deixa'm descobrir noves sensacions, fes-me vibrar. Deixa de plorar, i s continues fen-ho, fes-ho damunt meu, com si fos una lleu pluja, vull sentir-te. D'alguna de les maneres vull sentir-te!!