el secret de les paraules

"la escritura representó, una forma sutil de superar el carácter efímero de las palabras perdidas en el aire de quien las dice" aquesta frase, que vaig escoltar és de E.Lledó. La veritat és que em va fer reflexionar bastant. Quina contradició més gran. la frase ve a dir que les paraules escrites, perduren, les que s'han dit, poden oblidar-se del record, pedre's en la memòria, en canvi, aquesta frase, en la meua va continuar.
sempre he pensat que certes coses queden molt millor escrites a un paper que dites oralment, i també se que el meu fort més fort (perdó per la repetició) és escriure, crec que em trobe més, trobe més vocabulari, i m'expresse millor. Però no sols això, haver escrit les paraules, ens permet, ens ofereix la possibilitat de recordar quan necessitem "re-escoltar" eixes paraules, escrites.
sense anar més lluny, l'altre dia vaig trobar un fum d'escrits, vaig sentir de nou el meu estat més pur de fa un set anys. Ja no recordava com em sentia en eixe moment!! la veritat és que em va alegrar.
vaig rellegir el que havia escrit en el seu temps. Tenia pocs mals de cap, jo... a voltes les coses mes simples, les fem un munt de grans, i amb el pas del temps, et dones compte de que simplement eren insignificants, però en el seu moment, eren massa importants com per a no escriure-les!! no es tracta d'un diari, simplement és un recordatòri, perquè és ara quan m'he adonat que les paraules tenen un final, però amb el pas del temps, ja són part del pasat, i del record. Una volta dites, es poden repetir, però ja no en el mateix context, i possiblement en més o menys sentit. Per contra, les paraules, escrites, et fan recordar eixe moment, el context, la intesitat de qui les va dir, o en aquest cas, de qui les va escriure.
I si abans ja tenia ganes d'escriure, de mostrar eixa simplicitat, o eixa complicació o complicitat, ara les ganes han incrementat!!pareix mentira que un bon record, puga perdurar mes escrit, que dit. És fantastic escoltar el que vols sentir en cada moment, hi ha gent que sap perfectament quina paraula dir en el moment adequat per a la persona que tenen davant seu, d'altres, pensem el que deiem, mirem el que observem, i estimem el que fem.
És meravellos pensar que açó, algun dia, ho podré compartir. És meravellos pensar que ho podré tornar a llegir! No creus que deuriem d'escriure més?no creus que el vertader secret de les paraules no està en escriure-les o dir-les, sino en sentir tot el millor de tu quan les dius, quan les escrius, i que estiga dirigit a la persona que siga, note com els teus sentiments estan a flor de pell? Dona igual si és prenent un café, dona igual si és en una carta, o en aquests temps, en un e-mail, siga com siga, no oblidem el significat de cadascuna de les paraules que pronunciem, que el nostre bolígraf escriu, que l'altra persona escolta o veu. Recordem que el secret de les paraules, és la durabilitat, i la durabilitat en la majoria de casos, depen única i exclusivament de nosaltres i recordem també que els records són els que mai s'escapen de la nostra memòria, fem aleshores, que les paraules, siguen records que mai s'escapen.