Desconcert

Un relat que provoca en un principi l'emoció del títol una cosa que ja he trobat sorprenent de per sí. En segon lloc m'ha encantat el relat és molt divertit. Tinc un gran respecte per microrrelats i crec que és una modalitat molt díficil ja que amb unes escasses paraules has d'aconseguir explicar una història i transmetre una emoció. Tu ho has brodat a la perfecció. M'ha recordat un episodi de la sèrie de "els Simpsons" :). Salutacions,
Edgar

Simpàtic i divertit!!
Anna
Bona Quinzena

Perdona, m'he menjat una h, ja toca dinar...

És d'aquells relats curts que primer et deixen desconcertat, després els entens i després somrius o rius ben fort. Perquè un text sigui bo no necessàriament a de ser llarg, no trobes?
Un somriure,
Anaïs

Sincerament m’ha agradat molt... la imatge d’un lladre atracant amb un violí és molt còmica. S’ha de dir que m’ha agradat moltissim: m'ha sorprès!

Gràcies per fer-me somriure!

Una abraçada

Eloi

Una història divertida plena de possibilitats imaginatives resumides en poques línies. Un microconte encantador. Molt ben buscat el joc de paraules entre concert i desconcert. Un somriure abans d'anar a dormir. Què més es pot demanar?

"En clau d'humor" volia dir.

la versió condensada en vint paraules que vas presentar en el Nanorepte de les pífies- proposat per en darkman-, permete'm, qwark, que et sigui franca: pel meu gust, no calia estirar més aquesta magnífica història amb detalls complementàris que el mateix lector se'ls pot imaginar amb clau d'humor. Amb el títol, excel·lent, que ja vaig valorar molt en el seu moment, penso que quedava prou de manifest que "el concert estava a punt de començar".
És només la meva opinió, i com a tal, espero que la prenguis com una opinió més.
Una abraçada,company!

Mercè