Des-pits

I com a molts i moltes d'altres, m'has donat una idea! Seré conseqüent amb l'Adolfo Domínguez i no seré original, ans "només es creu original qui no té memòria"

Qu complicat és ser un home modern...

Hehehehehe.... Ei, Leela: m'has fet riure amb ganes.

Ben trobat, aquest poema. Fresc, àgil, divertit... i alhora, per què no? Crític i amb denúncia (hehehe... ara m'he passat!).

Dona, sí: si tinguéssim la intenció de buscar-li significats ben profunds, et ben asseguro que en trobaríem.

Una crítica a un sistema masclista de classificacions de bellesa.

Una crítica a la necessitat de ser allò que els altres volen que siguis, i que et porta al rebuig de la pròpia persona i del propi cos.

Una crítica a uns cànons de bellesa no només marcats pels homes, sinó també per les modes.

Buf! Deixem-ho en: m'ho he passat molt bé, llegint aquest poema. Fres, àgil i divertit.

Ciao!

Una abraçada,

LLIBRE

Té uns pits
petits i durs,
indecorosos.
De jove,
apretats sota la samarreta,
de gran,
impetuosos.

Jo li dic
que són perfectes
mentre els encabeixo
dins la mà
amb plaer.
Obro la boca
quan els beso
per poder abarcar
des del cim fins l'arrel.

Quan dorm
panxa enlaire,
es drecen ferms,
apuntant al sostre.
I si corre
pels carrers
tallen l'aire esvalotats,
buscant noves
aventures.

Els meus ulls s'esveren
quan es despulla
a contrallum
o davant del mirall.
Jo, que sempre he buscat
una nova joguina cada any
li he demanat els seus pits
per l'aniversari d'enguany!

m'has posat davant els ulls el que és la gran debilitat de la majoria dels homes: dos pits enormes, inabastables, ja,ja (i la meva debilitat i bojeria).
Ben descrit, els salts en córrer, bocaterrosa... detalls suggerents i clars alhora.
"Dues poderoses raons" que suposen una gran ventatja sense dubte en el món del desig. Pobra germaneta! Digues-li, però, que crec que hi ha homes que saben apreciar i es moren per dos pitets adolescents a penes un botó rosat.
I hi ha, també, com jo, a qui li agraden de totes maneres (je,je)

foster

reflectir uns pits generosos saltant, dormint, escampant-se amb aquesta alegria és fresc, suggerent i molt divertit.
I és que gairebé ningú està content amb el que té i especialment els pits són una gran obsessió per les dones ( i per homes també en la part que els hi "toca").
Imagino la cara de la germana quan veu cap a on van dirigides totes les mirades.
Tot té les seves avantatges i desventatges.
Una samarreta arrapada queda molt més millor amb un pit eixerit i poc voluminós. També hem de tenir en consideració el pes de la llei de la gravetat que no perdona. Però en fi, cadascuna de nosaltres hauríem de saber-nos trobar bonic allò que tenim, sense Des-pits ni complexes.
Un poema refrescant i juganer sobre un tema que sempre ha preocupat més del que sembla...

Una abraçada molt gran!

buah, m'hi sento identificada.... però no en tu, si no en ta germana! quina merda... uns tant i altres tan poc... sempre n'he volgut més...

petons!

AnNna

ostres!!!! un relat juganer i divertit, amb ritme i la temàtica m'encanta jajajaja ;).

Res un bon relat, m'ha agradat , felicitats!

Pau (content d'haver-te descobert...)

ara sí que has tret tot l'humor que circula per la teva sang i has creat una ODA als pits ben visibles...
amb ingredients que tu domines perfectament: originalitat, humor, ironia i una mica de pebre picantó i BUM! ja tenim el plat cuinat i ben servit.
ets una artista guapíssima!!!!
em fas gaudir com un nen amb... el que sigui.
ptons i una abraçada com els dos pits en qüestió!

i rejoveneix... omple d'una manera estranya.
M'agrada una poesia dedicada als teus pits. Preciós. De fet m'has donat una idea i tot....

Sí, la teva poesia és fresca com un raig de cava un dilluns a la nit. Una frescor extraordianria i ... quotidiana.

BOIG