Des de lluny

Un relat de: betixeli

Sóc en tren d‘escriure un poema,
però els mots son com llagostes,
salten i s'amaguen,
com punts de llum dins la nit,
com cuques entre els arrossars,
difícils de caçar, dificils d'ordenar.

Conscients del seu valor,
fonedissos com la fresca del matí,
com l'última cullerada d'arròs dins del bol,
com l'últim fruit de baobab que es balanceja a la branca més alta.

Però avui, a altes hores de la nit, les idees fluïen àgils dins el meu cap,
enrte somnis i mosquits he imaginat llocs de fades,
llocs que sortosament avui podré tornar a visitar sense necessitat d'aclucar els ulls.

Comentaris

  • A vegades[Ofensiu]
    Melcior | 11-12-2007 | Valoració: 10

    poques , contades , passan aquets miracles que tan bé descrius, però son somnis fets realitat .
    Endavant!

  • Sortir de nit i entrar dins teu... qui pogués[Ofensiu]
    L'anònim GharN | 02-12-2007

    Quina enveja ser tu... quanta boniquesa i que gratuïta.

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

91434 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.