Cercador
Des de lluny
Un relat de: betixeliSóc en tren descriure un poema,
però els mots son com llagostes,
salten i s'amaguen,
com punts de llum dins la nit,
com cuques entre els arrossars,
difícils de caçar, dificils d'ordenar.
Conscients del seu valor,
fonedissos com la fresca del matí,
com l'última cullerada d'arròs dins del bol,
com l'últim fruit de baobab que es balanceja a la branca més alta.
Però avui, a altes hores de la nit, les idees fluïen àgils dins el meu cap,
enrte somnis i mosquits he imaginat llocs de fades,
llocs que sortosament avui podré tornar a visitar sense necessitat d'aclucar els ulls.
Comentaris
-
A vegades[Ofensiu]Melcior | 11-12-2007 | Valoració: 10
poques , contades , passan aquets miracles que tan bé descrius, però son somnis fets realitat .
Endavant! -
Sortir de nit i entrar dins teu... qui pogués[Ofensiu]L'anònim GharN | 02-12-2007
Quina enveja ser tu... quanta boniquesa i que gratuïta.
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
91434 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten