Des de la meva finestra

DES DE LA MEVA FINESTRA



Des de la meva finestra puc veure la part superior del campanar de la catedral, escenari de les obsessions malaltisses de Josafat, el campaner, fruit de la imaginació de Prudenci Bertrana i una petita part del barri vell, magistralment retratat per Josep Pla. A vegades penso que l'homenot de Llofriu, el gran domador d'adjectius és el descriptor perfecte de les nobles pedres gironines mentre que el pintor i literat de Santa Eugènia és el precís definidor de l'ànima humana que s'amaga darrere les sòrdides muralles.
Des de la meva finestra em sento aprenent de bruixot. Reuneixo núvols, convoco tempestes, gestiono tamborinades. Jugo amb els elements, que obeeixen a la meva batuta màgica. Des de la meva talaia me'n adono de la dimensió espacial que és travessada constantment, ara per unes gavines altives, ara per erràtiques orenetes, quan no és el vol gallinaci d'una garsa solitària el que solca l'aire sota un cel brunyit. Aquestes aus però suporten estoicament la competència dels ocells metàl·lics de baix cost que una i una altra vegada inicien la maniobra d'aterratge, sempre dins la mateixa ruta, sempre amb la mateixa inclinació. En les curtes nits d'estiu se'ls veu arribar de lluny, quan només són una tènue llumeta que a penes es distingeix dels estels si no és pel moviment. Poc a poc s'acosta i s'acoloreix, clivella el silenci de la nit, es fa sòlid i posant les rodes pel davant es disposa a reunir-se amb la terra que el crida. Es un ritus que es repeteix matemàticament, cada cinc minuts, donant la sensació d'una gran activitat.
Des de la meva finestra prenc possessió del domini de l'atmosfera, del regne de la volatilitat, de l'aire que és esquinçat incessantment en tots els nivells, caòtica o ordenadament, ràpida o parsimoniosament, constant o esporàdicament. Es una altra dimensió, un altre univers que, privilegiat, albiro des de la meva finestra.