Del " Present continuous", vinc...

Un relat de: joandemataro
 photo gargot_zps841b417b.jpg



Vinc del món dels infants…
Del “present continuous”, vinc.
D’allà, on el passat tan sols desperta
al món dels somnis
i s’esfuma cada matí,
mentre el futur es desperta en subjuntiu.

Vinc del món dels infants…
D’allà, on la innocència és tan real
com la senzillesa
i , potser, tan senzilla com la realitat.

De les emocions incontralables, vinc.
De les sensacions que, per sempre,
es tatuen a la pell .
Del plor i del riure espontanis,
de les pors irracionals, vinc
( venim… ).

No oblidem l’origen
o esdevindrem tan adults
tan, que res no tindrà sentit
ni gust ni tacte ni aroma
ni esperança…

Comentaris

  • Saber on som[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-05-2015 | Valoració: 10

    Hola Joan! Feia temps, molt temps que no et llegia i m'ha alegrat molt saber de tu. Aquest poema m'ha retornat als ulls grossos, oberts de bat a bat. Una injecció de vitamines molt necessàries avui. Espero que tot et vagi bé. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Quin poema... [Ofensiu]
    Naiade | 20-10-2014 | Valoració: 10

    ...tan deliciós, traspua tendresa, sinceritat, bonhomia.
    M’agrada com uses el temps verbals i els converteixes en poesia.
    Que ,mai perdem, aquest infant que tots portem dins, no l’amaguem, ni deixem que la vida l’endureixi.
    Una abraçada

  • Cal llegir-lo en veu alta[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-02-2014

    una i mil vegades i assaborir, del tot , la màgia que transmets.
    PRECIÓS!!!
    Una abraçada, Joan.

  • Fantàstic![Ofensiu]
    reusenca | 20-02-2014

    És un cant a l'esperança encerclat pel món dels infants. Dolç i real paral·lelisme. Tant de bo poguéssim o voléssim recordar allò que vam deixar enrere en ser, solsament ser i res més...
    Una abraçada

  • Molt bo.[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 31-01-2014 | Valoració: 10

    Molt bé, Joan, un poema que m' ha agradat i amb molta força descrius que venim de la infantesa, que és per a l' home el més important. Un gran salut. Rafael Molero

  • El futur es desperta en subjuntiu[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-01-2014 | Valoració: 10

    I el passat es ple de d'expectatives, de somnis i de classes d'anglès i de mates.
    No hem d'oblidar mai d'on venim. Renunciar al passat és renunciar al present i al futur. I el passat és qui ens ha fet el que som i el que serem. És tan important l'època de la infantesa!
    M'ha encantat el teu poema i m'ha recordat totes les vegades que he explicat als meus alumnes el "present continuous", que és el temps de la immediatesa, del ara, del moment actual.

    Salut, company!

  • És així company...[Ofensiu]
    Annalls | 28-01-2014

    ... cal mantenir viu el nen, l'adolescent, el jove... que surtin de tan en tan a respirar i ens donin la ma, si no envellim !!


    Salutacions

    Anna

  • poesia del cor![Ofensiu]
    Pispireta | 26-01-2014 | Valoració: 10

    No em cansaré de llegir tan bells poemes, tan delicats, tan de veritat! Extraordinari!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

421 Relats

2089 Comentaris

324504 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan