dèficit zero

tens poemes teus en paper imprès?
són els mateixos que els de la xarxa?
s'hi pot accedir electrònicament?

la poesia m'interessa

jo sols tinc un poema no imprès per mi en un recull editat pel racó poètic de palafrugell
si mai hi penso el posaré a la xarxa

em treus del mar
per entrar-me al teu mar

era aquest el poema més o menys
em costa passar de nedar a camina
una mà i un somriure m'hi ajuden i m'entren a una altra dimensió

la poesia que tenia en disquets petits s'ha fos tota, en tinc a paper i hauré de veure què en faig

m'emociono molt si hi entro
em porta a latres moments
m'agrada el moment actual
el moment en el que em trobo ara.

entenc també
que s'ha de compartir la maternitat
això no ho enten tothom i és una llàstima

sigues feliç
els acis m'esperen
i el meu amor també

tens poemes teus en paper imprès?
són els mateixos que els de la xarxa?
s'hi pot accedir electrònicament?

la poesia m'interessa

jo sols tinc un poema no imprès per mi en un recull editat pel racó poètic de palafrugell
si mai hi penso el posaré a la xarxa

em treus del mar
per entrar-me al teu mar

era aquest el poema més o menys
em costa passar de nedar a camina
una mà i un somriure m'hi ajuden i m'entren a una altra dimensió

la poesia que tenia en disquets petits s'ha fos tota, en tinc a paper i hauré de veure què en faig

m'emociono molt si hi entro
em porta a latres moments
m'agrada el moment actual
el moment en el que em trobo ara.

entenc també
que s'ha de compartir la maternitat
això no ho enten tothom i és una llàstima

sigues feliç
els acis m'esperen
i el meu amor també

en la dona
i també en l'home

hi havia planificació familiar i l'home en formava part,
abans n'hi havia i ara també n'hi ha



hi ha hagut qui en nom del feminisme mal entés
ha destrossat el sentiment maternal i tots en paguem les consqüències

no hi ha res que m'enamori tant com la maternitat
és tot el que ens queda

fa dies que llegeixo tot el que escrius, i si no et comento és perquè no tins estones per a poder-ho fer tranquil·lament.
Aquest poema teu ja l'he llegit no sé quantes vegades...
De vegades penso que dia a dia, dia rera dia, hem de cridar per ser nosaltres... les dones, els homes i tots... i de vegades es fa tant cansat, que la poca esma que ens queda, segurament com tu fas, jo la utilitzo per dir que NO, per estripar rols en mil bocins. No saps com m'ha arribat el teu poema... com tots els altres, de fet.

Gràcies un cop més lluna! i t'envio un petó immens d'enveja sana per com escrius, pel que dius, per com ho dius, pels teus cinc fills, per poder cridar que No des d'un lloc tant ferm com tu mateixa... un lloc que jo de vegades encara no trobo.

Una abraçada!!! i moltes felicitats pels teus poemes

Bé, bé! Bona frase:

M'he rebel·lat. He dit que no. Que no
a tot. I estripo el rol en mil bocins,

("Trair-me a mi mateixa", compte que la ï és amb dièresi!)

Mmm! Perfecte l'última estrofa:

I, lenta, ho cremo tot.
- tiranies de guant blanc -I encar sento
entre les mans, la cendra encara tèbia
del jo, que no
era jo.

Lenta ho cremes tot, i ens parles de tiranies de guants blancs que oprimeixen, i mires enrere amb una certa rancúnia, perquè aquella dona oprimida ja no és la d'ara... Molt bé!


Felicitats! També pel llibret de poesia que vas publicar!!

-Filladelvent-

PD: Per cert, com està allò de la revista? Ja està aclarit per què sorti al pròxim número? Si no és així no pateixis... però jo mentre espararé!

-Filladelvent-

poder convertir una part de tu que no t'agrada en cendra...

Entenc tant el que vols dir; jo només en tinc una de filla però també he sentit que tot girava al seu voltant i m'havia oblidat de que jo tenia una identitat pròpia fins no fa gaire.
Ella mateixa m'ho ha anat fent comprendre.
Crec que ningú pot donar el millor d'ell mateix si s'oblida de que també té una vida per viure, un espai vital per conrear.
És pot estimar molt i molt, però no per això renunciar als somnis que tot tenim a dins. Crec que quan som capaços de veure les coses així, en certa manera donem llibertat i permís als nostres fills per ser ells mateixos ara i el dia de demà.
No és fàcil, però al obrir la porta a aquesta afirmació continuada, també s'obren portes pels demés...

M'has fet esborronar!

Una abraçada molt gran!

ostres, quina maravella.
fantàstic.