Cercador
De decepcions no viu l'home...
Un relat de: betixeliDe vegades llegir fa mal,
quan les lletres són massa boniques,
quan els mots es pronuncien massa lluny en direcció i espai.
I quan les músiques de cada vers et cremen,
és quan descobreixes que hi ha gent que dóna valor a l'existència,
que sap viure tal com tu sempre havies somniat.
És fàcil morir al descobrir-ho,
és fàcil voler desaparèixer al comprendre que tu no has fet les coses bé,
però si aconsegueixes fer-te teu, ni que sigui una mica, aquest plaer de viure,
llavors és aquest mateix verí el que et fa tornar a la vida,
el voler-ne més,
el saber-ne més,
i la cerca de l'antídot esdevé la lluita que et manté actiu.
Comentaris
-
És veritat[Ofensiu]criptonita | 03-06-2008
És veritat el que dius amb tanta tendresa, amb aquestes paraules que arriben tan endins. No sé si perquè m'he sentit identificada, m'ha agradat molt el teu relat. Segueix així, que ho fas molt bé.
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
91283 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten