Crònica de No-Res

L'avorrit plat de patata i col que m'han deixat per sopar ara ja és ben fred.

Com cada nit arribo a casa cansada i suada degut a l'últim tram de pujada que em regala el Passeig de Sant Joan, i feta un manyoc entre anorac-bicicleta-bossa-i-bufanda, m'arrossego cap a la cuina per engolir somnàmbulament el sopar.

Objectiu: arribar al llit abans d'adormir-me.

Però quan hi ha ofenses com la d'avui "patata i col!" no em puc estar de posar-me el davantal i acolorir amb alguna rampoina de la nevera el plat trist i fred que em mira de la taula estant.

I tot afegint trossets de pernil a la paella on saltejo la futura delicatessen, s'ha apoderat de mi aquell impuls estúpid de "va, el truco?", i tan és així que no me n'he pogut estar:

-tuuuut-
-tuuuut-
-tuuuut-

Ningú respon a l'altra banda, i al cap d'un minut d'espera el telèfon decideix que ja n'hi ha prou de fer tuuts per a no res. Així que No-Res, m'he acabat fent passar les ganes d'ell amb un plat de patata i col i unes miques de pernil passat per la paella.