Crisàlides

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

... i mentrestant passa una ombra que ens coneix,
i els pensaments se'ns perden per sempre
al laberint inclement del temps...

... mudarem les pells, en aquest lapse,
ens transformarem en crisàlides d'insectes
que mai arribaran a ser papallones...

... no hi ha metamorfosi que ens porti a un estat superior,
som i serem remors antigues
perdudes al laberint inclement del temps.

Comentaris

  • girasol | 28-01-2005 | Valoració: 8

    molt bonic i intens

  • Estrany[Ofensiu]
    Josep Clínez | 22-01-2005 | Valoració: 8

    És un...poema??? estrany, si més no. I aixxò és bo, ser innovador està molt bé.