«CRECANUNDEU»

Un relat de: E. VILADOMS
Va ser contra la tàpia de la cort en començar a fosquejar, la Marieta venia de donar la perolada als porcs, i va durar l’estona d’un «crecanundeu». N’està ben certa perquè no va parar de resar durant tota l’estona que en Marcelet, el fill de l’amo, la va tenir enforquillada amb la seva verga.
—No tinguis por, no et passarà re, a peu dret no quedaràs prenys.
Mentre li apujava les faldilles, la Marieta hauria pogut dir que no o, potser, cridar auxili entre envestida i envestida; però només li va venir al cap «crecanundeu, pare totpoderós, creador del cel i de la terra...». I l’oració es va fondre amb els grunys dels porcs i el darrer esbufec del Marcelet, amb «...la vida perdurable. Amén.»
Ara bé, tant va ser haver-ho fet a peu dret com de quatre grapes o de cap per avall; havia canviat a lluna nova dues vegades i les sangs no li baixaven. Cap ajut podia esperar del fill de l’amo a qui acabaven d’enviar a estudiar a ciutat. La noia estava gairebé certa que algú els havia vist o sentit i li havia faltat temps per anar-ho a xerrar a la mestressa. Darrerament, notava que aquesta la mirava diferent, com recelosa.
Va anar a trobar la Serafina, no li va dir perquè ho volia i la dona tampoc li ho va demanar; del fons d’un calaix va treure un paper groguenc i rebregat. La Marieta se’l va fer llegir unes quantes vegades, fins a aprendre’l de memòria. Després, va passar per l’hort i va arreplegar uns brots d’aquella planta de petites flors grogues i d’olor tan penetrant, havia sentit dir a la padrina que les dones embarassades no s’hi podien ni acostar, per alguna cosa devia ser. La Marieta va començar a prendre aigua de ruda, matí i vespre; i entre glop i glop, amb tota la devoció, implorava: «Siau lo nostre advocat, gloriós Sant Judes Tadeu...». Si el patró de les causes perdudes havia ajudat la Serafina a tenir un fill després de gairebé set anys de casada, bé podria fer que a ella no li cresqués el ventre.

Comentaris

  • Credibilitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-03-2018 | Valoració: 10

    Ho has escrit amb una credibilitat total. Vull dir que la proximitat d'aquesta realitat tan brutal i els precs de la noia apropen la veracitat al lector. Una animalada magníficament escrita. Una forta abraçada, Enriqueta i una patada als collons a tots els violadors!

    Aleix

  • Pobra Marieta...[Ofensiu]
    brins | 24-03-2018

    Ens expliques una història trista on la fe té força protagonisme. No sé si la Marieta podrà acomplir el seu propòsit, però sí que estic segura que tu ja has aconseguit el que et vas proposar: escriure un bon relat. Felicitats!

  • Hi ha maneres[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 22-03-2018

    Una barreja de crònica real i alhora fantàstica, així com costumista, de molt bon nivell literari, però com hi ha món, que hi ha maneres d'entomar una història, i la teva és personal i intransferible, queda clar que són les teves lletres, per com escrius, i descrius, una història. Aquesta mateixa, en altres mans (en altres caps) no farien el mateix efecte. I crec que és això que ens fa creure, ens fa tenir fe, que la teva prosa és única.

    Bon relat!

    Ferran

  • lledarat | 22-03-2018

    Un relat clàssic, real i cru que segur que ha passat a les millors cases. Un bon relat.

  • Màgia[Ofensiu]
    Edgar | 20-03-2018

    Això és el que provoques amb els teus relats. Tot i estar tan ben escrit, el tema és dur, molt dur. No crec que calgui esperar gaire de les pregàries, encara que potser si,. Si més no alliberar-la del futur perquè el passat ja li ha espatllat la vida.

  • Un plaer![Ofensiu]
    Guiomar | 20-03-2018

    El meu, que no el de la pobre Marieta.
    M'encanten aquestes històries teves!

  • Admiracio[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-03-2018 | Valoració: 10

    Es el que sento pels teus escrits

  • No sé pas si t’ho havia dit...[Ofensiu]

    No sé pas si t’ho havia dit en alguna altra ocasió, però el que sí estic segur és de que escriguis el que escriguis, toquis temes més o menys agradosos el que més m’atreu dels teus relats és la manera de fer-ho.
    —Joan—

  • Ai, pobra![Ofensiu]
    Materile | 20-03-2018 | Valoració: 10


    La Marieta no va enganyar a aquells que administren la fe i fan miracles, de totes maneres encara està per veure si finalment la fe la salva dels atacs de l'amo i li baixa la sang.
    M'ha agradat el relat: ben escrit, amb humor i curiós.

    Una abraçada,

    Materile

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

41 Relats

481 Comentaris

35061 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)