Coses que he fet en una revetlla.

soprèn comprovar com la màgia de les teves paraules obra finestres per on entra de ple la llum que desprens, tan clara i fulgent.

El teu món interior és tan ple de vibracions, de rius subterranis que es desplacen vertiginosos;
hi ha tanta riquesa que vessa per cada lletra i per cada so dels teus poemes, que se'ns endú amb ells amb una força immensa.

Ets com una esponja que es xopa i és capaç de transformar amb la mirada el paisatge, reflectint-lo de nou amb una poderosa cadència de vibracions irrefrenables.

Suposo que ja vas rebre els meus comentaris sobre "Els Quareanta pessics..." FELICITATS!

Em dutxo,
i sota l'aigua respiro
ofec de clor i llum, i de sabó.
Em sento net.

M'agrada la teva poesia perquè escrius amb claredat i ritme. Et deixes anar amb molta sinceritat, i et surt una mena de alegria trista (o tristesa alegre?), la ironia i l'humor.

...que divaga una mica entre la solitud d'una revetlla, sense foc per als coets.
Tal com dius, confós i perdut, i sobretot, isolat, però snese perdre el timó, enmig d'una llarga nit de solstici, amb la recança de "totsels coets que mai no he llançat". Felicitats pel teu text.

poemes com els teus, encara feria poesia ... m'agrada lo molt que dius sense enfilar-te per les bardisses, com deim a Mallorca ...

M' agrada llegir-te
per els temes,
i el teu no
a la facilitat del amor,
endavant.

Melcior.

Trenques el gel, la soledat i la trisotr, i amb una dutxa d'aigua freda treus tota la brutícia que portaves a sobre de feia temps. Sentir-te net i bé amb tu mateix et retorna les ganes de fer gresca i xerinola, de fer tot allò que no t'havies vist amb forces per fer..

És el moment de tornar a començar i gaudir d'una nova oportunitat!

Et seguire llegint...